El 13 de novembre de 2019, vaig poder conectar-me via streaming desde la meva habitació, com una proposta de l’aula hospitalaria de Can Ruti, a la conferència “Programa Apolo: 50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna” a càrrec de Rafael Clemente que va tenir lloc a l’escola d’Enginyeria de telecomunicacions i aeroespacial de Castelldefels. Va ser molt interessant tot el que va explicar, dades que desconeixia, fins i tot anècdotes.

Es veu que els americans volien ser millors que els russos, per aquest motiu havien d’inventar o aconseguir alguna cosa que els posicionés per davant. I així va ser com va començar aquesta missió. El seu objectiu era aconseguir que un ésser humà caminés sobre la superfície de la Lluna. 

Van trigar 10 anys en aconseguir-ho. Cal dir que abans d’aconseguir-ho tres astronautes van perdre la vida durant l’última prova a terra simulant el compte enrere. 

Finalment el 16 de juliol de 1969 es va llençar a l’espai la missió Apolo 11, que va arribar a la superfície de la Lluna el 20 de juliol, al dia següent dos astronautes, Armstrong i Aldrin, van aconseguir caminar sobre la superfície lunar. 

Hi ha un símbol que representa com cap altre l’èxit i l’orgull d’una nació, aquest és la bandera dels EE.UU que Neil Armstrong i Buzz Aldrin van plantar a la superfície lunar poc després de l’aterratge. 

La bandera també va suposar un repte per la NASA. Estava formada per dos tubs telescòpics d’alumini; en l’extrem superior anava un travesser horitzontal perquè la bandera pogués ser desplegada i no caiguès per la falta d’atmosfera, i així semblés que la bandera onejava. 

“Un petit pas per a l’home, un gran pas per a la humanitat”, o no…

Pau Sabio Aguado (15 anys)