Alguns us estareu preguntant per què us heu perdut classe amb mi aquests dies, així que faré una petita crònica del meu viatge a Grècia per assistir a la TCA (Training and Cooperation Activity) “Unlocking democracy: Inclusive Participation through Erasmus+”.
Dia 1
Em llevo a una hora que és més una hora per anar a dormir que per a llevar-se i agafo l’autobús (no me’n fio de la RENFE, ja que la pateixo cada dia) i després l’avió, que em porten fins a Atenes.
Atenes, bressol de la civilització occidental, és una ciutat plena de ruïnes i monuments que aguanten el pes dels segles i ens expliquen qui som. Aquí és on va néixer un sistema polític basat en què tothom havia de participar de forma igualitària en el govern. Bé, tothom menys els esclaus, els estrangers, les dones…
Jo, però, d’Atenes només en veig l’aeroport, ja que agafo un altre avió per anar a Khanià, a l’illa de Creta, on es fa el seminari.
Un sol esplèndid i una calor inusual per al mes de novembre em donen la benvinguda. Un cop instal·lada a l’hotel, ràpid cap al lloc on comencen les activitats.

El primer dia ens fan una introducció i diverses activitats per a conèixer-nos, hi ha participants de 20 països europeus, la majoria docents, però també d’altres sectors relacionats amb el tema de la TCA: participació democràtica.
Després anem a sopar. Van apareixent plats i més plats d’un menjar fantàstic, de manera que el primer dia ja ens han convençut de les virtuts de la gastronomia grega.
Dia 2

És el dia més atapeït de la formació, sortim de l’hotel abans de les nou i hi tornem cap a quarts de vuit del vespre. Conferències, tallers, presentacions… Algunes de les idees que es tracten són com influeix la IA a la democràcia i com hauríem de tractar-la els docents, com s’han de preservar els valors democràtics en una època d’augment de les posicions totalitàries, com afavorir que en un projecte es tinguin en compte totes les veus. Ens presenten també diferents recursos que podem utilitzar per fer projectes relacionats amb els valors democràtics, alguns entretinguts, com un escape game.
Al vespre decideixo no anar al sopar programat per tal d’esgarrapar unes quantes hores i poder visitar la ciutat. Khanià és una ciutat amb molta història, hi podem trobar restes minoiques, bizantines i venecianes, amb unes grans muralles fortificades que la protegien. Camino pels seus carrerons, plens de plantes i de gats, i arribo cap al mar. Té també unes platges molt boniques. Suposo. Ho intueixo. Ja que és fosc i no les puc veure bé. Per sort, el port està il·luminat amb un far i, aquí sí, puc fer alguna foto.

Dia 3
Avui toquen més conferències i després un taller sobre creació d’un projecte Erasmus+. Aquest cop ens han separat i estic al grup d’educació d’adults. Debatem i reflexionem i, sota el guiatge d’una de les membres de l’agència nacional grega, embastem els primers punts d’un projecte per ajudar dones migrants a adquirir el llenguatge i altres mancances, per tal que puguin realment ser ciutadanes actives.

Final de la TCA, avaluació, dinar i ràpid cap al Museu Arqueològic, on ens ofereixen una visita guiada.
I ara sí, finalment tinc unes hores de llum per poder veure i gaudir de les boniques platges d’aquesta illa grega.

Al vespre l’últim sopar, per acomiadar-nos de tots els participants i organitzadors amb qui hem compartit reflexions, debats i treball. Amb alguns d’ells acordem seguir en contacte per tal de col·laborar en algun projecte en el futur.
Dia 4
Autobús, avió, avió, autobús i casa. El camí de tornada sempre és més cansat. Amb el cap bullint amb tot de nova informació i possibles idees.
I acabo el viatge agraïda per haver pogut gaudir d’aquesta enriquidora experiència.




