El 23 de maig va haver-hi una trobada de cooperatives escolars d’Osona al recinte firal El Sucre de Vic.
11 comentaris
El 23 de maig va haver-hi una trobada de cooperatives escolars d’Osona al recinte firal El Sucre de Vic.
A mi em va agradar les activitats menys la 1a perquè era molt repetitiva. Em vaig sorprendre perquè vaig trobar persones que coneixia.
A mi em va agradar molt anar a la Trobada de Cooperatives a Vic perquè vaig descobrir com eren les cooperatives d’altres nens i nenes d’Osona i gràcies a les coses que em van explicar de la seva cooperativa vaig saber coses noves que podia fer per a la nostra i també coses a corregir.
Cada nen tenia un minut per explicar la seva cooperativa al nen que tenia al davant i després un nen es movia per poder explicar la seva cooperativa a un altre nen o nena.
Em va ser molt útil anar-hi!
La nostra secretària, Núria Bragulat va anar a la sala de premsa on allà li van fer preguntes de la nostra cooperativa.
Em va sorprendre que hi havia moltes cooperatives amb més de 30 prototips.
Al principi vaig estar molt nerviosa perquè hi havia la televisió.
Em va agradar molt anar allà.
Quan vam fer la parada jo crec que ens va sortir bastant bé i alguns productes d’altres parades eren molt macos, hi havia algunes llibretes com per exemple que semblaven que eren comprades però segurament que no.
A mi em va sorprendre, els tants per cents de les cooperatives perquè hi havia cooperatives que donaven un 25%, i això són molts diners. L’activitat que em va agradar més va ser quan ens havien de mirar com preparaven la cooperativa.
Em va agradar molt perquè vam fer dues activitats: la primera activitat va ser una que als d’altres cooperatives ens havíem d’explicar el que hem fet per la nostra cooperativa, la segona activitet entre tota la nostra cooperativa havíem de muntar una parada i podíem comprar material amb punts, ens van dir que era molt maca. M’ho vaig passar molt bé.
Ens ho vam passar super bé va ser super divertit: primer ens vam fer una foto de grup, vam fer un joc que era explicar a la persona de davant i cada cop que sonava el xiulet, el de davant nostre s’havia de canviar pel que tenia a l’esquerra i fèiem una roda; després vam esmorzar i vàrem fer com una recreació de la nostra parada per veure com havíem col·laborat entre nosaltres i ens van dir que érem professionals.
XULÍSSIM va ser una experiència única.
Em va agradar molt perquè vaig aprendre moltes coses i vaig conèixer altres escoles. També vaig veure que moltes escoles havien fet el mateix que nosaltres i també varen donar diners a Sant Joan de Déu.
Hola sóc l’Eloi Díaz. La trobada de cooperatives em va agradar perquè vaig veure amics meus que feia temps que no veia i també em va sorprendre la quantitat de diners que donaven a les ONGS les diferents cooperatives que ens explicaven els altres nens. També em va agradar muntar la parada i que ens valoressin ens van dir que era molt xulo i futurenc.
Em va agradar molt tot el que vam fer allà.
Per conèixer les altres cooperatives vam xerrar de tot el que havíem fet i durant 1 minut ho havíem d’explicar.
Després havíem de muntar una coperativa i havíem de pensar què havíem d’agafar de material.
Després venien unes noies a veure si els semblava bé la parada.
La trobada de cooperatives va ser molt divertit perquè anaven passant alumnes d’altres escoles i ens explicaven el que havien fet a les seves cooperatives.
Quan vam arribar a Vic baixant de l’autocar allà abans d’entrar ens van donar un gomet que deia el nostre nom i cognom, el nom de la nostra escola i una lletra i un número.
Quan vam entrar a la Trobada de Cooperatives jo vaig veure nens i nenes asseguts en files.
Allà era com un pavelló o una sala molt gran.
Ens havíem de posar en aquelles files ordenats de la lletra i el número però abans ens havien de fer una foto.
Després de passar classe per classe fent la foto.
Quan ja vam assentar-nos tots per files ens van explicar en què consistia el joc que faríem.
El que havíem de fer és cada nen i nena anava passant i ella o ell m’havia de explicar tota la seva cooperativa en un minut i llavors igual però de la meva cooperativa.
Jo cada nen i nena que passava i li havia d’explicar la meva cooperativa em feia molta vergonya, em posava vermella i quan explicava la seva cooperativa no els sentia gaire perquè hi havia molt de xivarri i ens havíem d’acostar per sentir-los.
Després d’una llarga estona de fer aquesta activitat vam esmorzar.
I en vam fer una altra.
Consistia que ells ens deixaven una mica de material com celo, estisores, cartolina…
I havíem de muntar tots la nostra cooperativa.
Vaig llegir un nom d’una cooperativa que m’agradava molt que es deia JA T’HO FAREM.
Em va encantar anar allà i m’ho vaig passar molt bé.