Són dies bonics per sortir i passejar pel volts de l’escola. El camí del riu sempre ens té tresors preparats, i aquests dies més que mai, ja que els arbres van deixant anar les seves fulles: verdes, grogues, vermelles, “mig mig, … arrugades, finetes, molles o seques,…
Ens adonem, també, que el sol cada dia el tenim més lluny i això fa que el primer moment de la passejada ens deixa les mans bastant fredes. El terra té encara tota la humitat de la nit, i les sabates se’ns queden ben molles. Finalment el sol arriba on estem nosaltres i un cop entrats en calor, ens permetem crear: les fulles seran l’eix de la nostra creació.
Amb tots els tresors del camí iniciem la nostra composició. Una composició que altera el paisatge.: el prat verd s’omple de fulles,unes fulles especials, fetes pels nens i nenes amb tot allò que han plegat al llarg del camí. Les preguntes dels infants mentre treballen, donant valor allò que fan és sobre la durabilitat d’aquesta obra d’art: Potser algun animal el desfarà o serà el senglar qui es vindrà a menjar aquesta arrel que hi hem posat?, també podria ser que algun teixó agafi els tronquets per fer-se el niu.
En qualsevol cas, no ens impedeix aturar la nostra acció, ni la nostra imaginació. El temps dirà que perdura, que es transforma i que desapareix.
Jugar a fora i amb el que hi ha sempre és un èxit.
Gràcies Yolanda per haver-nos acompanyat en aquest dia tan bonic.
El Land Art és una prolongació natural del joc a l’exterior. D’aquesta manera m’atreveixo a afirmar que és recollir i crear, és alterar el paisatge. És dialogar amb l’entorn. Richard Shilling
