Busquem sovint la possibilitat de connectar-nos a la natura i gaudir amb ella.
Dimecres vam reprendré la nostra visita al Roure Gros, on cada vegada que hi som hi trobem un context provocatiu, ple de recerques i de vida.
Sempre hi passen coses diferents. Els infants busquen les històries allà on les van deixar, tot es mou, cAnVia. Potser algun senglar ha fet de les seves amb els petits tresors que hi havíem enterrat i aquelles fantàstiques cabanes que un dia vam construir, s’han reconvertit o han desaparegut.
Està a fora permet expressar la llibertat de cada u: buscar el seu indret predilecte, mirar un conte, dibuixar o crear amb el que hi ha al bosc.
Els infants s’han de posar d’acord partint de les inquietuds personals i aprofitar les habilitats de cada un.
En aquests encontres veiem el bon cor i amabilitat dels més grans cap als més petits, les estratègies de treball, som observadors de la natura, del seu procés i el seus canvis, un lloc on es generen preguntes, preguntes que es repeteixen amb el temps o de noves.
Aquest dimecres, després d’escoltar un conte asseguts al voltant del roure, entre els petits, hi va haver qui va fer una observació tot contemplant els roures petitons que hi havia al voltant del Roure Gros:
– “Són roures petits”.
– “Són fillets”.
.. i amb aquestes afirmacions es desencadena una conversa
– “El Roure Gros és el papa, i la mama és aquest “(senyalant un roure que hi havia al costat).
– “El Roure Gros és la mama”.
– “És un papa o una mama el Roure Gros?”
– “No tenen papa ni mama, els arbres tenen llavors.” Va afirmar un de més gran.
– “Si que és el papa El Roure Gros, veus que el tapa, i no té por . Quan sigui gran ja no, …. però ara si. “ insisteix qui havia fet l’observació.
“El món sempre tindrà significat
per un nen que ha estat en
contacte amb la natura
des de petit”. Konrad Lorenz
