A les estones de competència social hem estat treballant el conte “Jo vaig amb mi” de la Raquel Díaz Reguera. Tracte sobre una nena a qui li agrada un nen, però el nen no es fixa en ella, no la mira. Què pot fer? Els seus amics li aconsellen de tot: que es tregui les cues, les ulleres, el somriure, les pigues, les ales, que no sigui tan xerraire. El nen per fi s’ha fixat en ella, però, amb tant treure’s coses, fins i tot han marxat els ocells del seu cap. I la nena se n’adona que ja no és ella i decideix recuperar les seves cues, les ulleres, el seu somriure, les seves pigues, les seves ales, les seves paraules…
Meravellós per reflexionar sobre el deixar de ser un mateix/a només pel sol fet d’agradar als altres. Un conte que ens ha convidat a reflexionar sobre la nostra autoestima, seguretat i confiança amb nosaltres mateixos, sobre el poder de ser un mateix/a independentment de les opinions dels altres cap a nosaltres.
I VOSALTRES… HEU DEIXAT MAI DE SER QUI SOU?