Darrer dia a Tuixent. Finalment el Sol ens acompanya.
Després d’un bon esmorzar hem pogut recórrer el jardí botànic per tal de conèixer algunes de les plantes remeieres que s’hi troben. Un cop feta la visita, hem baixat a les aules del centre d’interpretació de flora on hem elaborat una infusió digestiva amb la barreja de 4 plantes. Cada alumne ha pogut fer la seva infusió per endur-se-la.
Com que encara ens quedava una estona, hem fet un altres taller on hem confeccionat un punt de llibre utilitzant l’herba blava.

En tornar cap a l’aberg hem tingut una gran sorpresa. L’Emília Llorenç, la darrera trementinaire, (la nena que volia conèixer el mar), ens ha vingut a visitar i ens ha explicat moltes aventures de la vida de trementinaire.
<< L’Emília, de cal Peret de Cornellana (La Vansa) va fer de trementinaire amb la seva àvia, Maria Majoral, des dels set anys fins al setze. Durant l’estiu recollien les herbes i plantes de la vall i les feien assecar, passat l’estiu feien dues sortides que podien durar fins a tres mesos.
La majoria de les trementinaires seguien sempre la mateixa ruta, ja que la major part de les masies on anaven esdevenien els clients d’any rere any. Emília explica que anaven per les masies del moianès, pel Montseny, per Arbúcies i havien arribat fins a Sant Pol de Mar. Les sortides per a vendre remeis es feien dos cops l’any i podien durar fins a tres mesos. Sortien passat l’estiu carregades amb les herbes i la trementina i tornaven a casa abans de Nadal. La segona sortida es feia passat Nadal i podia durar fins a Pasqua.
Emília assegura que “caminaven de sol a sol” i “sempre freqüentàvem les mateixes cases que ja ens esperaven, érem com de la família”. I afegeix que “tothom volia que ens quedéssim a casa seva, mai anàvem a dormir a la palla, ens deixaven els llits, marxàvem de casa i anant pel món tornàvem a casa”.>>

Després de conèixer l’Emília hem anat a dinar. I a les 15:00h marxàvem cap a Solsona.
Ha estat una estada plena d’emocions i bonics aprenentatges. La pluja ha intentat fer-nos la punyeta, però ens n’hem sortit i hem gaudit molt.
Fins aviat Tuixent!