Comencem el segon trimestre amb molt de ritme i avui, a tastets de classe, us volem mostrar dues activitats que estan bastant relacionades. La primera la vam fer fa un temps, a la tardor, i tenia per objectiu treballar la fluïdesa lectora i descodificació concretament en una tipologia textual, que he de reconèixer, em costa una mica portar a l’aula: la poesia. I la segona, és una activitat que hem fet aquesta primera setmana de gener i que ha consistit en anar una mica més enllà i crear un poema o cançó per a després musicar-lo amb l’ajuda de la intel·ligència artificial.
Realment us he de dir que totes dues pràctiques han estat molt enriquidores i l’alumnat, a banda d’implicar-se molt, ha xalat i après moltíssim. Ens hem adonat que la poesia és un gènere força difícil de recitar o llegir correctament, que fer un poema o cançó no és gens fàcil, que el llenguatge figurat és cabdal i que la rima és necessària però no imprescindible, és a dir, que no cal que tots els versos rimen per igual; hem observat que la intel·ligència artificial pot ser una bona aliada nostra però també ens ha plantejat inquietuds perquè el seu mal ús pot arribar a crear falsos músics o poetes que no pensen per si mateixos…inclús hem vist que el “ditxós” reggaeton és possible sense menystenir la dona en les seves lletres. En resum, confirmo que tant la reflexió com la diversió està assegurada amb aquestes pràctiques.
A continuació us deixo les dues propostes per si les voleu portar a l’aula i implicar el vostre alumnat.
