LA BRUIXA QUE ES MENJAVA LES PARAULES BONIQUES
Vet aquí que una vegada una bruixa que es deia Rabiosa que vivia en una caseta al mig d’un bosc. Aquesta bruixa, però, no era una bruixa qualsevol sinó una bruixa molt especial que no acostumava a menjar el que menjaven les altres bruixes: anques de granota, ales de rat-penat, cucs arrebossats amb fang, cues de llangardaix a la planxa…
La Rabiosa s’alimentava de paraules, però no pas de totes, sinó que ella tan sols menjava paraules boniques. Cada matí, tan bon punt sortia el sol, agafava el seu cabàs i, acompanyada del Ximplet, el seu gat, sortia de casa per passejar pel poble buscant paraules saboroses amb les quals fer un bon guisat.
Anava al pati de l’escola, a les botigues, la parada d’autobús, les perruqueries, els restaurants, els parcs…i cada vegada que algú parlava i deia una paraula bonica…ZAS! La bruixa l’agafava al vol i se la guardava al seu cabàs. Quan el tenia ben ple, anava cap a casa i…
… les posava a l’olla per fer un estofat i se les menjava per sopar. Després, les que sobraven les guardava a la nevera. Al dia següent, va veure que ningú podia dir més paraules boniques i es va posar molt trista, el Ximplet també es va posar molt i molt trist. La Rabiosa estava buscant paraules boniques però no en va trobar cap. Aleshores estava pensant en deixar de ser una bruixa que es menjava les paraules boniques i ser una bruixa bona o ser una persona. Almenys per ara… ……wua ja jaaaa
Azahara
.… feina un filet amb salsa d’ a a a a a …. I les persones quedaven sense paraules boniques. Un dia, un camperol va dir: – Hem de recuperar les nostres paraules boniques! Les altres persones no n’estaven segures i van dir: – És una bruixa, no podem fer res! Però tant insistir, tant insistir hi van anar. Al final, van fer un tracte que era que la bruixa es va tornar vegetariana, tots van viure feliços per sempre i les altres bruixes tenien enveja i es van convertir en bruixes com ella.
FI Alexia
… va prepara un bon guisat a la seva caseta i se les va menjar. Llavors les persones van notar que no tenien algunes paraules boniques però la bruixa guardava les paraules que li sobraven al seu cabàs, no els hi tornava! I llavors, van anar a casa d’un mag molt conegut a demanar-li ajuda i hi va haver una baralla que va guanyar el mag. El mag li va dir a la bruixa: -Torna les paraules boniques i marxa per sempre més!
FI (Isona i Leo)
… les posava a l’olla, per fer un guisat i menjar-se’l el Ximplet i ella. I després, si tenien més gana, anava a fora a un parc o una tenda a buscar-ne més. Després quan anava de camí cap a casa es va trobar unes bruixes que es van riure d’ella perquè portava la roba estripada i bruta. Quan va tornar a casa, trista va pensar, i al final va dir que volia ser com les bruixes bones!
FI Mohamed
… les ficava a un armari. Després, la bruixa va preparar l’olla per menjar-se-les però era una broma. Volia fer un poema pels nens i nenes. Però els nens i nenes la veien lletja i dolenta i no volien ser els seus amics i van marxar a casa. La bruixa es va convertir en una persona més bona i llavors van dir: – Oh, que bé! De cop i volta… tots van riure perquè li van fer una sorpresa a la bruixa que li va agradar molt. Era molt bonic el poema de paraules boniques que li havien fet els seus nous amics!
Michaela
…ella es va fer un bon guisat. Però, al poble, estaven molt enfadats ja que no tenien paraules boniques. Un dia, un nen va anar a la casa de la bruixa, sense que el veiessin, i li va agafar les paraules boniques. La bruixa, estava dormint però el seu gat va veure el nen i va despertar a la bruixa. Quan es va despertar, va fer fora el nen, però ell tenia les paraules boniques a la butxaca i va anar al poble a repartir-les una altra vegada!
FI (Nath i Roc)
