El passat 18 de desembre de 2014 va tenir lloc la xerrada «Sobreviure a l’Adolescència» organitzada per la Fundació Catalana de l’Esplai i amb el suport de la Diputació de Barcelona. La xerrada va tenir una gran participació per part de les famílies de la SINS Cardener, més de 40 persones. Joan Segura, el ponent que la va dinamitzar, va destacar el gran nombre d’homes (pares) que hi van assistir: «És el centre on he vist més pares en una xerrada sobre l’adolescència», va dir just començar. Felicitats doncs als pares i a les mares que hi vau participar. I pels que no vau poder venir tot seguit us en fem 5 cèntims.
Casualment, aquest acte va tenir lloc el mateix dia en què el Claustre acabava de prendre la decisió d’expulsar cautelarment alguns alumnes per haver fumat al centre. Una decisió que vam prendre a contracor però que calia fer per deixar clar que hi han uns límits i unes normes de convivència que no es poden saltar.
El director al presentar el ponent i la xerrada ho va explicar a les famílies assistents ja que un fet així no es podia obviar en una xerrada sobre l’adolescència. I en Joan Segura va aprofitar aquesta intervenció per començar la xerrada al voltant d’aquesta pregunta: Què passa quan un adolescent transgredeix les normes?
Personalment crec que els consells i afirmacions que van venir a continuació van encarnar la veu de l’experiència ja que era un senyor força ben plantat, un pare i avi i amb un toc d’humor que no li va faltar mai. La seva manera tan entranyable d’explicar les coses i les seves ganes de compartir va fer difícil la participació de les famílies però de totes maneres ens va deixar uns quants consells molt útils per tenir ben presents famílies, professorat i tota la societat en general, a l’hora d’educar els nostres joves. Tot seguit us transcric algunes de les anotacions que vaig prendre.
- Quan un adolescent es passa i transgredeix una norma ha de saber que això té conseqüències. Un pare o una mare no poden dir: «es que jo sóc col·lega del meu fill» ja que amb aquesta frase volen dir: «és que em fa por renyar-lo, dir-li coses, posar-li límits.» Però no hem d’oblidar que tenim autoritat paterna.
- El NO és una paraula educativa. S’educa amb el NO. Ens ha de fer por educar als nostres fills? A vegades els pares i les mares no tenim clar a quin equip juguem. Els adolescents han de tenir molt clar fins on poden arribar. Renyar-lo 1 dia, 2 dies, però arriba un moment que jo no es poden passar i hi han d’haver conseqüències.
- Que a les persones se’ls tracta amb educació i que si això no ho respecten hi han d’haver conseqüències.
- La llibertat que els donem ha de ser corresposta amb responsabilitat i sinó ho compleixen hi han d’haver conseqüències.
- Solucionar els problemes sense por, els pares no hem de tenir por de ser diferents.
- Important: tenir unes normes a casa i a cada casa són diferents i no passa res.
- L’adolescent ha de saber que a casa trobarà gent que l’escolti, que no minimitzi els problemes.
- Davant dels problemes sempre hem d’estar al seu costat, enlloc de renyar-lo.
- Dialogar
- Dialogar menys
- Passar a l’acció/ Hi ha d’haver reacció.
- EDUCAR NO ÉS NEGOCIAR
- Els hi hem d’ensenyar a dir que NO.
- Els hi hem d’ensenyar a superar frustracions.
- Quan un nen juga se l’ha de felicitar pel fet de jugar no per guanyar. El que queda segon també s’esforça.
- Amb els càstigs hem de jugar amb les seves debilitats, amb allò que li agrada més.
- L’educació és un assumpte a llarg termini, és com la gota malaia, hem de dir les coses mil vegades i potser al final tindrem èxit.
- Procediment casolà per SOBREVIURE A L’ADOLESCENT:
- DIÀLEG/ ESCOLTA ACTIVA
- AFECTE/ AMOR
- CONFIANÇA
- RESPONSABILITAT (ensenyar-los a ser responsables)
- L’HUMOR que hi ha de ser present perquè aconsegueix l’efecte desengreixant que tot ho facilita. Un càstig amb humor és menys càstig. Però és un càstig.
- BONA SORT I SUPERVIVÈNCIA
- Si no som nosaltres els que omplim el seu univers amb pautes… seran els altres (TV, interessos consumistes…) i ho faran pel seu bé.
- Els nens que no han tingut normes quan arriben a l’adolescència avançada s’apunten als partits polítics i sectes més radicals perquè allà les normes són clares.
- Nosaltres podem ser fumadors però encara que siguem «pecadors» en aquest sentit podem transmetre’ls-hi als nostres fills que ells no tenen perquè fumar.
- El que educa i segueix la corrent va malament.
- En Català antic, educar, se li deia conduir.
- Educar vol dir anar a contracorrent.
- Si uns transmetem uns valors i els altres no ho fan, no anem bé.
- Als adolescents els hem d’educar tota la TRIBU o bé no hi tenim res a fer.
