El professor de català de l’INS Vescomtat de Cabrera Robert Gómez Ten ha fet l’edició filològica del text Aigua de Mar de Josep Pla. A continuació, us presenta el text.
Als anys vint del segle passat, la projecció pública de la llengua catalana es manifesta pel que fa a una altra perspectiva, aleshores incipient. Es tracta de la del món dels creadors. Ens ajuda a comprendre l’evolució de la concepció de la llengua pròpia així com també la recepció estètica i estilística de les obres escrites en català, dos factors externs però també colaterals per entendre, situar i també contextualitzar la història de la llengua d’aquests anys.
A partir de la renovació estètica dels anys vint entraran en crisi els models literaris que s’havien difós a partir del Noucentisme. Això permet que entri en crisi el model de prosa noucentista que representava Eugeni d’Ors en els diaris. Des del món del periodisme, hi ha gent diversa, com ara Josep Pla, que comença a qüestionar el model estètic i els plantejaments literaris del Noucentisme. Serà la primera pedra sobre la qual entrarà un nou model de llengua més proper a la llengua oral. Tot aquest món, vinculat al periodisme, dona molta importància a la realitat. A partir d’aquí, també comencen a introduir solucions de la llengua col·loquial i a convertir la prosa en un model menys artificiós. En aquesta línia, els escriptors més importants són Josep Maria de Sagarra, Josep Pla i Carles Soldevila. Per veure el plantejament literari de fons d’això hi ha el pròleg de Josep Pla a Coses vistes: «Quatre paraules». En el procés de la construcció de la norma, tot l’aspecte dels gramàtics és clau però hi ha una altra peça que són els creadors, els escriptors. Tota aquesta generació de periodistes renovarà la prosa catalana, i passarà a ser vista com una prosa molt susceptible de ser treballada. El 1925 Josep Pla, amb Coses vistes, és un autor d’èxit i es troba que la llengua amb què escriu no està del tot normada. Recordem que les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra són del 1913, que el 1918 surt la primera gramàtica del català i que el 1931 surt el diccionari. Per tant, la seva obra ha de passar un seguit de revisions a les quals ell s’ha d’acostumar. La meva feina, en aquest llibre, va ser comparar les edicions que havien sortit d’aquesta obra i comprovar-ne les correccions des d’un punt de vista editorial, lingüístic i estilístic.
Robert Gómez Ten
Professor de català a l’INS Vescomtat de Cabrera
