La tecnologia treu llocs de feina?

La tecnologia està avançant a un ritme perillós per la societat

L’avanç tecnològic pot tenir diverses conseqüències negatives per a la societat. Algunes d’aquestes són:

-Desocupació: A mesura que la tecnologia avança, s’automatitzen moltes tasques que abans eren realitzades per persones. Això pot portar a la pèrdua d’ocupacions i a un augment en la desocupació.

-Impacte ambiental: Moltes tecnologies requereixen l’ús de recursos naturals i generen residus que poden ser perjudicials per al medi ambient.

El primera persona que hem entrevistat és Alberto Rodríguez. Un home de 46 anys que va treballar al Carrefour durant 10 anys en la mateixa feina de caixer i ens comenta que el van acomiadar perquè ja havien molts treballadors, però va dir que es va adonar que l’havien reemplaçat per robots.

Nosaltres estem en contra d’aquests avenços tecnològics, ja que estan llevant el treball a molta gent, està bé que hi hagi màquines en les empreses per a ajudar a la gent, però no haurien de treure als treballadors per això, necessiten viure d’alguna cosa i fent-los fora només aconsegueixen que famílies es quedin sense un sou.

El segon cas és d’una dona que es diu Lorena Jiménez que té 39 anys i treballava a una gasolinera marca Benzoil.

Al Gener de 2016, van canviar d’empresa i la nova em va liquidar perquè van tancar les botigues i van deixar, en les dues gasolineres, caixers automàtics. Érem dos persones en el moment de la subrogació (quan passes a una altra empresa però amb el mateix contracte/antiguitat) i finalment em van fer fora de l’empresa.

ESPECIAL 25N

ESPECIAL 25N: Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones

Aquest any, alumnes de diversos cursos de l’institut han escrit articles per fer un especial del 25N.

https://www.calameo.com/books/007554477d5d4dfd35fa5

Una mica d’història:

El 25 de novembre de l’any 1981 es va iniciar el Dia internacional contra la violència de gènere, durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe, celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques. Es va escollir aquest dia per commemorar la violenta mort de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, violades i assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo, a la República Dominicana, mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Adela va ser l’única germana que va sobreviure i va morir el 2014 a Bèlgica als 88 anys. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

 

AVUI ENTREVISTEM A…YOUSSEF

  • Com et dius? Youssef El Tligui.
  • Qui t’ha portat aquí? Wail El Tligui.
  • Quants anys tens? Vint-i-tres anys.
  • A quina edat vas començar a treballar? Als 16.
  • De què treballes? Actualment de carretoner.
  • Quant temps portes en aquesta empresa? Quatre mesos.
  • Has treballat anteriorment? Sí, de seguretat en un bar, a l’obra, de cambrer, de mecànic, de repartidor d’Amazon i en moltes empreses més.
  • Quantes hores treballes a la setmana? 40 hores, que és jornada completa.
  • Quina és la teva funció? Càrrega i descàrrega de camions. 
  • A quina hora t’aixeques per anar a treballar? A l’hora que vull perquè entro a les quatre de la tarda.
  • A quina hora plegues? Entre les dotze i la una de la nit.
  • Pares per dinar? Cada dues hores, vint minuts de descans.
  • Quant cobres al mes? Entre 1900 i 2000 euros.
  • T’agrada la teva feina? Sí, m’agrada molt perquè s’adapta al meu horari 
  • Has necessitat algun estudi per fer-la? Sí, un curs de carretoner.
  • T’agradaria treballar d’una altra cosa? Sí, m’agradaria haver estudiat enginyeria d’automoció perquè m’agraden molt els cotxes.

EXTRAESCOLARS DE FUTBOL

Hem entrevistat  la Lucía López, una nena de 4t d’ESO B que es monitora de nens/es de l’institut Torreforta i fa classes als cursos següents: 1r, 2n i 3r d’ESO cada dimarts i dijous de 17 h a 18 h de la tarda al pati de l’institut.

Va començar a ser monitora des que va començar l’institut Torreforta a 1r ESO amb altres monitors.

No li paguen al mes, però, a final de curs li donen un tiquet regal per comprar al Corte Inglés.

AVUI ENTREVISTEM A…LA DAVÍNIA

Hola, som la Rebeca Amankwaa Joseph, Lucía López Tendero, Andrés Felipe Restrepo i avui entrevistarem a la TIS del nostre centre, la Davínia Vergans.

Quants anys tens? 42 anys.

A quina edat vas començar a treballar? Als 16.

De què treballes? Tècnica d’integració social.

Quant temps portes en aquesta empresa? 17 anys.

Has treballat anteriorment (de què)? Sí, en casals i en un centre de menors.

Quantes hores treballes a la setmana? 6 hores al dia. 30 a la setmana.

Quina és la teva funció? Control d’assistència, gestionar les ajudes econòmiques dels alumnes, ajudar als alumnes en tasques específiques com ordenar l’agenda, la carpeta, entre altres coses 

A quina hora t’aixeques per anar a treballar? A les 6 del matí.

A quina hora plegues? A les 3 h.

Fas algun descans? Sí, tinc un descans de mitja hora per esmorzar.

T’agrada la teva feina? Sí.

Has necessitat algun estudi per fer-la? Batxillerat, cicle superior d’educació social i carrera d’educació social.

T’agradaria treballar d’una altra cosa? No, de moment no perquè l’horari laboral em facilita molt la vida familiar, però potser amb els anys treballo en una altra cosa.

 

DE RUTA PEL MONTSANT

Els alumnes de 1r d’ESO B ens han explicat que tots els 1rs van anar el passat 25 d’octubre d’excursió a les muntanyes del Montsant, al Priorat.

La sortida es va fer des del departament d’Educació Física, amb el Jordi Bernabé i l’Isaac Marcos com a promotors. També hi van anar altres professors com l’Alícia, la Núria Cristóbal o el Víctor.Van sortir a les 9 del matí amb l’autobús, van menjar a les 10:30  i van tornar cap a les 15:00. El recorregut va ser d’entre 10 a 15 km. Segons l’opinió dels alumnes es van cansar una mica, però s’ho van passar molt bé.

NOU PROJECTE DE LA LUDOTECA

Aquest any, l’institut arranca amb un nou projecte, la Ludoteca, on participen els alumnes: Laila, Adam, Ihsan, Chaima, Ramy, Anas, Mohamed B., Mohamed S. i en Tianyu de 4t d’ESO; i l’Adam, la Silvana, la Lara, la Joanna, l’Alba, la Julia, en Luís i en Mohamed de 1r de Bat. Aquest grup d’alumnes queden cada dimecres per organitzar jornades o trobades on ensenyen jocs de taula a diversa gent.

El 25 d’octubre, es va dur a terme la primera jornada de la Ludoteca anomenada “Tasta jocs”. Nens i nenes de primària dels barris de Ponent, de les escoles: Floresta, Torreforta i La Salle, van vindre aquell dia per poder jugar als jocs de taula a base de les explicacions dels participants de la Ludoteca.

El 8 de novembre es va a fer un taller que contava amb la participació dels professorat del centre. Els monitors de la Ludoteca explicaven els jocs als docents i ells jugaven. Van sortir molt contents amb la seva experiència.

I per últim, el cap de setmana 11 i 12 de novembre, l’alumnat de la Ludoteca van ser encarregats de rebre i explicar jocs a la gent que venia a l’edifici de l’IMET, juntament amb altres associacions.

RESPECTEM LA IMMIGRACIÓ

La immigració és un tema important que genera opinions diferents. En la nostra opinió, la immigració pot enriquir una societat en aportar noves cultures i tradicions. A més, les persones immigrants sovint contribueixen amb el seu treball, el seu talent i experiència, millorant l’economia i ajudant a cobrir necessitats laborals. Hem de respectar-les, ja que les persones immigrants deixen els seus països per diverses raons, com buscar millors oportunitats econòmiques, fugir de conflictes armats o persecució ideològica, sexual o política, reunir-se amb les famílies o escapar de desastres naturals. Aquestes raons sovint estan relacionades amb l’esperança d’una vida millor i més segura. La decisió de deixar el país d’origen sol ser difícil i està motivada per la recerca de millors condicions per a elles i els seus éssers estimats.

En resum, la immigració s’ha de repensar  amb un enfocament comprensiu i humà. Ilham Aymane i Maruan pensem que s’ha de treballar de manera conjunta per comprendre i abordar les necessitats dels immigrants.