Benvolguts. Desitjo que en aquestes fatals circumstancies tothom es trobi bé, i què en tot cas pels malalts una pronta recuperació.
Como no es cansa tothom de repetir (psicòlegs, educadors, experts sanitaris…) és molt important mantenir rutines, incloent la preparació “d’un horari setmanal setmanal que inclogui des de les activitats escolars, físiques i mentals un màxim de dues hores per franja”.
Em costa entendre com l’institut no ajuda als alumnes i a les families en general a mantenir aquestes rutines, proposant TASQUES CONCRETES en allò que TÉ UNA IMPORTÀNCIA DIRECTA: les activitats escolars.
No rebem informació de temes a repassar. No rebem tasques a fer, no rebem feines a fer. Excepte alguna excepció, no hi ha cap seguiment del professorat amb els alumnes.
Realment, després de 15 dies, i escoltant el Departament d’Educació, crec que l’INSTITUT s’està mostrant incapaç de fer front a una situació que suposo, l’ha desbordat.
Tots estem fent front amb el major dels esperits. I és necessari que des de l’Institut ajudeu als nostres joves passar aquest confinament de la millor manera possible, ajudant als pares a mantenir l’esperit, les ganes, la formació i les rutines.
Realment són uns dies costosos de passar i entenem que, tal vegada, les estratègies proposades des de l’institut no acaben de satisfer les necessitats que ara mateix acusen la seva insatisfacció. Davant d’això, només podem dir que ens sap greu i que si ens informa més específicament d’allò que necessita, farem tot el possible per ajudar-la a satisfer-les.
Entenem que la quotidianitat es fa difícil de passar en aquests moments. D’altra banda, ens agradaria fer evident que si no ha rebut tasques a fer (en tenim al Moodle i al Drive), o no ha percebut la voluntat dels professors de fer seguiment dels alumnes, deu ser perquè hi ha algun problema en la comunicació que, si esbrinem on rau, ens ajudarà a tots a sentir-nos més feliços.
Volem recordar, també, que, tot i que portem 15 dies de confinament, els primers dies no se’ns era permès posar feina, tot i que ja pensàvem en fer-ho, i que després, no només hem estat posant feines per internet, sinó que hem aprofitat el repartiment de les targetes moneder per donar en paper tasques per aquells alumnes que hem pogut detectar que no tenen accés a internet pel motiu que sigui.
Sobre el que comenta de la situació contextual, ben bé que ens afecta i ens sobrepassa a tots. No reconèixer-ho seria pedanteria, i no ens agrada fer gala supèrflua d’aspectes que no tenim. Diem que ens sobrepassa a tots perquè, tot i que la notícia del COVID-19 s’aproximava, els seus efectes i la necessitat de reinventar-nos forma part d’un exercici constant, un exercici al marge de l’abisme, perquè sabem no només la nostra responsabilitat com a docents, sinó també com a mares, pares, tutors, germans, amics. Diem abisme perquè no només ens caldrà afrontar aquests dies de confinament, sinó també preparar-nos per l’hora que vindrà.
Tornant a l’acompanyament als alumnes, si bé considerem que posar a tothom els mateixos horaris seria un excés de control, les tasques que hem proporcionat poden ser repartides i cada alumne pot organitzar-se-les per tal d’adaptar-les també a les seves necessitats. I d’aquestes, n’hi ha de més concretes en el temps i d’altres de més laxes. No ens agrada, d’altra banda, inventar-nos les necessitats dels alumnes, i per això també anem preguntat i partint d’ells, almenys dels que s’expressen, perquè hi ha alumnes que, tot i que han rebut correus i tenen feina assignada, no s’han posat en contacte amb els tutors o els professors de les assignatures. Això, no només dificulta el contacte amb l’alumne, sinó que també causa incertesa pel que fa al seguiment de les tasques i la pertinença o no de l’ampliació d’aquestes per part del professor.
D’altra banda, voldríem recordar que també hem preparat iniciatives per acompanyar emocionalment els alumnes i les famílies, així com són el concurs de COM FINA MENT, les recomanacions, la preparació d’un document sobre prevenció de l’assetjament sexual per internet, entrevistes que ens semblen que poden acompanyar a les famílies…
Com hem dit, però, si percep que no hi ha tasques o acompanyament, deu ser que hi ha un problema en el canal de comunicació, així que, sisplau, si ens ho comunica, si pot ser per privat, farem el possible per resoldre-ho.
Benvolguts. Desitjo que en aquestes fatals circumstancies tothom es trobi bé, i què en tot cas pels malalts una pronta recuperació.
Como no es cansa tothom de repetir (psicòlegs, educadors, experts sanitaris…) és molt important mantenir rutines, incloent la preparació “d’un horari setmanal setmanal que inclogui des de les activitats escolars, físiques i mentals un màxim de dues hores per franja”.
Em costa entendre com l’institut no ajuda als alumnes i a les families en general a mantenir aquestes rutines, proposant TASQUES CONCRETES en allò que TÉ UNA IMPORTÀNCIA DIRECTA: les activitats escolars.
No rebem informació de temes a repassar. No rebem tasques a fer, no rebem feines a fer. Excepte alguna excepció, no hi ha cap seguiment del professorat amb els alumnes.
Realment, després de 15 dies, i escoltant el Departament d’Educació, crec que l’INSTITUT s’està mostrant incapaç de fer front a una situació que suposo, l’ha desbordat.
Tots estem fent front amb el major dels esperits. I és necessari que des de l’Institut ajudeu als nostres joves passar aquest confinament de la millor manera possible, ajudant als pares a mantenir l’esperit, les ganes, la formació i les rutines.
Benvolguda Cristina
Realment són uns dies costosos de passar i entenem que, tal vegada, les estratègies proposades des de l’institut no acaben de satisfer les necessitats que ara mateix acusen la seva insatisfacció. Davant d’això, només podem dir que ens sap greu i que si ens informa més específicament d’allò que necessita, farem tot el possible per ajudar-la a satisfer-les.
Entenem que la quotidianitat es fa difícil de passar en aquests moments. D’altra banda, ens agradaria fer evident que si no ha rebut tasques a fer (en tenim al Moodle i al Drive), o no ha percebut la voluntat dels professors de fer seguiment dels alumnes, deu ser perquè hi ha algun problema en la comunicació que, si esbrinem on rau, ens ajudarà a tots a sentir-nos més feliços.
Volem recordar, també, que, tot i que portem 15 dies de confinament, els primers dies no se’ns era permès posar feina, tot i que ja pensàvem en fer-ho, i que després, no només hem estat posant feines per internet, sinó que hem aprofitat el repartiment de les targetes moneder per donar en paper tasques per aquells alumnes que hem pogut detectar que no tenen accés a internet pel motiu que sigui.
Sobre el que comenta de la situació contextual, ben bé que ens afecta i ens sobrepassa a tots. No reconèixer-ho seria pedanteria, i no ens agrada fer gala supèrflua d’aspectes que no tenim. Diem que ens sobrepassa a tots perquè, tot i que la notícia del COVID-19 s’aproximava, els seus efectes i la necessitat de reinventar-nos forma part d’un exercici constant, un exercici al marge de l’abisme, perquè sabem no només la nostra responsabilitat com a docents, sinó també com a mares, pares, tutors, germans, amics. Diem abisme perquè no només ens caldrà afrontar aquests dies de confinament, sinó també preparar-nos per l’hora que vindrà.
Tornant a l’acompanyament als alumnes, si bé considerem que posar a tothom els mateixos horaris seria un excés de control, les tasques que hem proporcionat poden ser repartides i cada alumne pot organitzar-se-les per tal d’adaptar-les també a les seves necessitats. I d’aquestes, n’hi ha de més concretes en el temps i d’altres de més laxes. No ens agrada, d’altra banda, inventar-nos les necessitats dels alumnes, i per això també anem preguntat i partint d’ells, almenys dels que s’expressen, perquè hi ha alumnes que, tot i que han rebut correus i tenen feina assignada, no s’han posat en contacte amb els tutors o els professors de les assignatures. Això, no només dificulta el contacte amb l’alumne, sinó que també causa incertesa pel que fa al seguiment de les tasques i la pertinença o no de l’ampliació d’aquestes per part del professor.
D’altra banda, voldríem recordar que també hem preparat iniciatives per acompanyar emocionalment els alumnes i les famílies, així com són el concurs de COM FINA MENT, les recomanacions, la preparació d’un document sobre prevenció de l’assetjament sexual per internet, entrevistes que ens semblen que poden acompanyar a les famílies…
Com hem dit, però, si percep que no hi ha tasques o acompanyament, deu ser que hi ha un problema en el canal de comunicació, així que, sisplau, si ens ho comunica, si pot ser per privat, farem el possible per resoldre-ho.