Diuen que tot lo bo s’acaba i, sense adonar-nos’en, ja tenim les vacances de Nadal mig païdes, esperant que arribin les següents. Però també és bo que avui torni la rutina acadèmica del curs, que no serà ben bé igual perquè ja no tindrem a la nostra companya, professora i amiga Pepa Sugranyes que, com sabeu, s’ha jubilat fa no res.
Ella ha tingut l’amabilitat, com sempre, de fer uns deures d’hivern que li vam proposar contestant aquest qüestionari:
“Abans de començar l’entrevista voldria donar-vos les gràcies i agrair-vos de tot cor a tot*s els que vàreu organitzar i participar en el meu comiat tan inesperat, emotiu i inoblidable.
Quants anys fa que dones classes al Secretari Coloma / Montserrat Roig? I quants anys fa que et dediques a la docència?
En acabar la carrera vaig marxar un any a Anglaterra amb una beca de lectora per donar classes de castellà per estrangers a la Universitat Politècnica de Leeds. Tot just tornar, vaig començar a treballar a l’escola Súnion. Hi vaig passar els meus primers set anys, però va arribar un moment en què vaig voler fer opció d’escola pública i vaig anar a parar a l’IES Ventura Gassol de Badalona. 17 anys! Dos mons ben diferents però igual d’intensos i apassionants. Finalment vaig decidir que era hora de treballar més a la vora de casa, i parlant amb una administrativa del consorci tot fent rehabilitació, em va parlar molt bé del ‘Secre’. El vaig posar el primer de la llista! D’això en fa 10 anys!
Hi ha algun centre del que guardis especial record?
Cada centre és diferent. Tu vas canviant, els companys i els alumnes també. En tots els centres he tingut vivències molt enriquidores i algunes de no tant.
Destacaria el Comenius que vam organitzar amb 4 escoles europees quan estava al Ventura. L’experiència va ser molt enriquidora. Però sobretot, l’amistat que vam forjar en aquells moments en què una discussió s’acalorava i tothom acabava parlant la seva llengua i ens enteníem, encara dura.Un dels moments més impressionants del meu primer any aquí, al Secre, va ser la festa de Nadal. De cop i volta, tots els alumnes et demanaven sortir de l’aula per algun motiu o altre: assajar, perquè eren tècnics de so… Va arribar el dia, i a l’hora acordada tots els alumnes van agafar la seva cadira i van baixar al gimnàs on hi havia l’escenari muntat. Amb un moment, allò es va transformar en una sala de música, i els alumnes van començar a tocar en grups, en solitari, per parelles…, pop, rock, clàssica… Impressionant veure tant de talent junt, i veure com el públic súper respectuós aplaudíem, cantàvem i ballàvem al seu so. Que bé que m’hi trobaré aquí, vaig pensar! I no em vaig equivocar.
Què va ser el que et va fer decidir dedicar-te a la docència?
Des de sempre em vaig veure envoltada pel món de la docència. Vaig començar amb classes particulars, muntant casals d’estiu en barris desfavorits, fent de monitora de menjador… Com més llegia i més contacte en tenia, més m’apassionava. El que he anat aprenent sempre ho he volgut posar en pràctica. Veure el que funciona -sempre tenint en compte els grups- i el que no. Amb el temps ja veus el que has d’adaptar i el que no cal. Així i tot, sempre hi ha lloc per les sorpreses.
Per mi, una de les coses més gratificants sempre ha sigut veure un grup que gaudeix, té ganes d’aprendre, està disposat a arriscar-se i aprendre dels errors… i evidentment, quan fan aquell comentari entusiasta ‘ja ha tocat el timbre?’, ‘Pepa, ho tornarem a fer?’ ‘He après això’…Trobes diferències entre l’alumnat d’ara i el d’abans?
Els temps canvien, i les persones (alumnes, pares i professors) també. Hi ha diferències entre l’alumnat d’ara i el d’abans, sí. Com també n’hi ha entre la Pepa dels inicis i la Pepa, diguem, més experimentada d’ara. El que segur que no canvia és el fet que els nostres alumnes són/sou sempre adolescents amb tot el que implica de canvis vitals, reptes, límits a qüestionar… que van/aneu madurant i creixent. Per alguns aquest procés és més planer, per d’altres el camí és una mica més llarg i costerut.
Segur que hi ha hagut moments de tot, bons i dolents. Ens podries explicar alguna anècdota que t’hagi succeït relacionada amb l’ofici d’ensenyar?
En els meus primers anys de professora vam tenir un alumne que era molt bona persona, però, allò que es diu, un negat pels idiomes. Com el meu home, vaja! Ell s’esforçava molt. Malgrat això no hi havia manera. Finalment a COU li va quedar l’anglès. El vam aprovar per l’esforç, perquè estàvem convençuts que no se’n sortiria. Al cap d’un any va venir a veure’ns a l’escola parlant un anglès ben fluït. Tot el departament ens vam quedar gratament sorpresos. Havia passat un any a Anglaterra, havia conegut gent súper interessant i no va tenir més remei que comunicar-se en anglès. Ens estava molt agraït per haver-li donat aquella oportunitat! Vaig tenir clar que mai més diria que un alumne no pot fer això o allò. En l’aprenentatge intervenen molts més factors què els que es produeixen a l’aula i que nosaltres no podem controlar.
Ets professora d’Anglès. Ens pots transmetre, encara que sigui difícil en dues ratlles, la teva passió pels idiomes?
Quan la meva millor amiga i jo teníem uns dotze anys ens entreteníem moltíssim anat pel carrer parlant en francès. Ens fèiem passar per estrangeres i aturàvem a la gent fent-los preguntes que no entenien. El fet d’imaginar-te que podies ser una altra persona, que et podies reinterpretar com volguessis era una font constant de diversió. D’aquí a parlar més llengües, a entendre’t amb la gent, a apassionar-te per trobar connexions entre les llengües… només hi havia un pas, i el vaig donar sense dubtar-ho ni un instant. Suposo que per això al llarg dels anys, molts alumnes m’han dit que soc divertida, que gesticulo molt… Sempre m’ha agradat fer una mica el pallasso a les classes, i més, com més bona sintonia hi ha amb el grup.
Tu has ensenyat durant molts anys, però, els alumnes i les alumnes t’han ensenyat alguna cosa? Es pot aprendre d’ells?
Sí, sempre. Crec que no hem de deixar mai d’aprendre. Tenir la ment oberta i saber escoltar són fonamentals per créixer i evolucionar com persones. T’obre nous camins, et fa qüestionar idees, per reafirmar-les, modificar-les o refutar-les… Si volem que els nostres alumnes ho facin, nosaltres també hem de ser capaços de fer-ho. Sempre he pensat que els valors no s’ensenyen amb activitats sinó que es viuen i es comparteixen.
Quina qualitat valores més en ells?
Per mi les qualitats humanes són el més important. Una de les més importants, que en porta moltes d’altres lligades, és el respecte a un mateix i als altres. Ser respectuós et fa, sens dubte, ser més bona persona.
El món de la docència, com tants d’altres, segur que és millorable. Tria només una millora a fer en el sistema educatiu actual.
El sistema educatiu hauria de donar sortida a tota la tipologia d’alumnat. Parlem molt d’una societat diversa i plural però en l’ensenyament actual hi ha alumnes que no hi tenen cabuda. Estan abocats al fracàs i la frustració.
I, per anar acabant, pensant en aquells que prendran el teu relleu: A parer teu, quina característica ha de tenir el docent per reeixir en la seva tasca de formar la joventut?
Ha de creure en l’alumnat i la seva capacitat de canviar. Si no tenim expectatives en el seu potencial de millora, és molt difícil que ens donin el màxim d’ells mateixos.
Finalment, ens podries fer cinc cèntims dels teus plans de futur. Hi ha alguna cosa que vulguis fer especialment?
De moment els meus plans són no tenir plans. Poder viatjar, llegir, passejar, estar una mica més amb la família, els amics, aprendre a nedar bé,… en definitiva, primer carregar una mica les piles i després ja ho anirem veient…”
