Els dies 4, 5 i 6 d’abril, l’alumnat de 2n d’ESO va anar de colònies a la Rectoria de la Selva, situada a tocar de la Serra de Busa, al límit nord del Solsonès. L’estada va servir per estar en contacte amb la natura, fer activitats de cohesió de grup i convivència, esports d’aventura i excursions i activitats de coneixement del medi natural i de la història de la zona. En definitiva, per relaxar-se, descobrir i passar-s’ho bé, tot alhora.
Dilluns 4 vam sortir d’hora del centre. A mig camí, vam fer parada per esmorzar i passejar entre les restes del castell de Cardona i l’església de Sant Vicenç, d’origen romànic. Amb la panxa plena i havent gaudit d’aquesta mostra impressionant de patrimoni històric, vam reemprendre el camí cap a la casa de colònies.
Vam arribar cap al migdia, amb restes encara de l’enfarinada de neu del dia anterior. Encara que a les nits refrescava, va fer uns dies fantàstics, ben assolellats. Ens van rebre el grup de monitors i monitores que acompanyarien l’alumnat en les diferents activitats. Ens van explicar tot el que farien, com s’havien d’organitzar i instal·lar-se a la casa. Després de dinar, es van dividir en grups. Uns van fer un circuit de 200 m amb tirolina, ponts penjants, passarel·les de cordes, barres fixes, gronxadors, etc.; d’altres van fer una activitat de gestió forestal i coneixement del medi. Havent sopat, van fer un joc de nit.
L’endemà, vam preparar-nos per fer una bona excursió cap a la Serra de Busa, un paratge espectacular amb vistes de 360º des d’on vam poder veure la Vall d’Ora, la Serralada del Cadí, el Pedraforca, el Montseny, Montserrat, el Cardener, l’embassament de la Llosa del Cavall… L’orografia abrupta de la zona havia propiciat que, al llarg de la convulsa història del nostre país, s’hi haguessin concentrat partides de guerrillers. Durant la Guerra del Francès (1808-1814), es va establir una presó pels soldats francesos en un altiplà escarpat de la serra, l’anomenada presó del Capolatell, la qual vam visitar. Després, també va ser una zona castigada per les successives carlinades (1833-1840, 1846-49 i 1872-76), per la Guerra Civil Espanyola (1936-39) i les partides de maquis antifranquistes dels primers anys del règim, coneguts per la zona com els “emboscats” .
Després de passar tot el matí i part de la tarda d’excursió, van fer les activitats per grups que restaven (tirolina, gestió forestal, etc.). Finalment, per la nit, després de sopar, els monitors i monitores van dinamitzar una festa de comiat amb èxits musicals actuals que van fer moure l’esquelet de la immensa majoria, professores incloses, oblidant el cansament d’una jornada tan intensa.
El matí de dimecres va servir per fer motxilles, ordenar i netejar les habitacions, fer unes últimes activitats, partits de futbol, dinar, acomiadar-nos dels monitors i monitores i tornar amb la sensació d’haver gaudit d’una molt agradable estada de convivència i contacte amb la natura i la història del país, unes activitats especialment necessàries per l’alumnat després d’haver passat una pandèmia, confinaments i aturades de les activitats socials.
Text: Guerau Ribes
