Daniel Closa, un científic apassionat

Crònica a càrrec d’Àngel Duarte, Jordi Font, Michelle González i Sofia Vilella.

En Daniel Closa és un científic que es dedica a divulgar la ciència escrivint articles al diari Ara i fent xerrades pels instituts. Aquesta setmana ha vingut al Secretari Coloma, així que hem aprofitat per fer-li unes preguntes ràpides. El biòleg ens ha rebut amb els braços oberts i un interès per a la ciència realment contagiós.

Què vas estudiar?
Primer vaig fer formació professional i després vaig passar a biologia.

A què et dediques?
Treballo al “Laboratori de Patologia Experimental de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona”, en patologies inflamatòries. A més a més, de tant en tant faig xerrades sobre la ciència en instituts i també he escrit algun llibre de divulgació.

Què es el que més t’agrada de ser científic?
Ser científic m’encanta! La ciència és com fer un descobriment cada dia. Com que ara ja no es poden fer viatges com feien abans els exploradors cap a terres desconegudes, l’única manera de descobrir coses noves és explorant a nivell conceptual. Jo el que vull és curar malalties. Curar, encara no n’hem curat cap, però fem petits avenços. La sensació més gratificant és fer un descobriment, per petit que sigui, que nomes tingui importància en el nostre camp. En aquell moment penses: sóc l’única persona en el món que sap que això funciona així fins que ho expliqui o ho publiqui. És un “subidón” brutal.

Per què vas decidir fer la feina que fas?
No ho sé, a l’institut m’agradava la ciència però no us sabria dir concretament per què. Les sèries que veia, com ara Cosmos, m’agradaven, però mai vaig tenir clar que volia ser científic.

Quina és la part més complicada de fer xerrades?
Connectar amb l’audiència. Hi ha cops que veus que la cosa funciona i hi ha cops que s’avorreix i no saps ben bé per què.

Sabem que escrius al diari ARA, i sembla que t’agrada això d’explicar curiositats. Creus que acabaràs impartint classes algun dia?
Ostres, no. Els professors tenen molta paciència, jo no podria! M’ho passo molt bé fent xerrades, alguna classe per a doctorats o alguna conferència, però ja estic bé amb el que faig. La meva aportació a la divulgació de la ciència és aquesta.

Creus que la societat limita la ciència i es deixen a part els seus coneixements, com si només fos per a la gent que estudia alguna carrera científica?
Sí. Rotundament i clarament sí. Allò que es diu, que la ciència és cultura, és veritat. Tothom hauria de tenir uns coneixements bàsics de la ciència, sense necessitat de ser un expert. Igual que tothom sap qui es Shakespeare, també s’hauria de saber què és un transgènic, perquè haurem de prendre decisions sobre els transgènics i, si no sabem què són, ens aixecaran la camisa. Perquè com deia Carl Sagan: “Vivim en una societat on la ciència i la tecnologia tenen cada cop més pes que mai i on cada cop la gent en sap menys. Això és la recepta perfecta per al desastre, perquè ens aixequen la camisa per totes bandes.”

En Daniel ha resultat ser un científic amb molts coneixements i vertaderament simpàtic, que considera que la ciència ha de ser part de la cultura general. Ell intenta introduir-la poc a poc a la seva manera: fent xerrades d’allò més interessants i dinàmiques als instituts.