Darrere de qualsevol centre d’ensenyament, molt sovint, hi ha una llarga història de reivindicacions i lluites. Aquest també és el nostre cas, també venim de lluny i tenim un passat recent, marcat pel desig d’una comunitat de tenir un centre apropiat per als seus fills, tal com ens explica el Jesús Vila en aquest article.
Malgrat que el decret de creació de l’Institut Secretari Coloma és de l’any 1996, el procés ja ve de lluny. La gestació del nostre centre està lligada als esdeveniments sociopolítics de l’entorn català.
Durant la República, al barri hi havia l’escola Claror. Amb la dictadura, passà a ésser l’escola Sagrada Família, propietat de la Congregació Mariana (orde seglar lligat a la Companyia de Jesús).
Als anys cinquanta i seixanta es desenvolupà a Catalunya, especialment a Barcelona, un teixit associatiu que agrupà veïns en lluita pels seus drets. En aquesta situació sociopolítica, les associacions de veïns es feien càrrec de les mancances administratives que la dictadura no solucionava. Per aquest motiu naix la necessitat de crear escoles bàsiques.
Les associacions veïnals intentaran recuperar el model d’escola que havia funcionat durant la República: escola activa i en català. Però ara aquest model es desenvoluparà al marge del sistema públic estatal, que era sota l’òrbita del règim. L’Associació de Mestres Rosa Sensat s’afegeix a aquesta acció veïnal i privada, atès que també pretén el mateix objectiu.
A finals dels anys seixanta aquestes escoles s’agrupen totes en la Unió de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, i més endavant, en el Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC). El context històric arrossega la dictadura a permetre aquestes accions per a donar imatge de modernitat davant l’Europa dels anys seixanta. S’entén, doncs, que l’escola Sagrada Família, de propietat religiosa, permeti l’entrada d’accions veïnals que reivindiquen una educació més oberta i plural. D’aquesta manera l’escola dóna continuïtat a la tasca formadora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i també a les escoles de la CEPEPC. A més, sense contravenir el Concili II del Vaticà.
L’adveniment de la democràcia, amb la recuperació del Govern català, afavoreix la introducció de noves maneres d’educar i també l’estudi en català. Tot allò pel qual havien estat lluitant les associacions de famílies i les agrupacions de professors, ara es veu políticament correcte i acceptat. L’any 1978 es crea la Cooperativa Claror Societat Limitada, que recollirà l’herència de l’escola Sagrada Família anterior. Es negocia amb la Companyia de Jesús la cessió de la propietat del centre i s’entra a formar part de la CEPEPC.
Després de lluites, vagues, manifestacions veïnals, tancaments…, el Govern català accedeix a integrar dins la xarxa educativa de Catalunya aquest col·lectiu d’escoles. Possiblement les raons que hi ha al darrere rauen en el fet que aquestes escoles ja estaven creades i en funcionament, mentre que l’escola pública encara continuava amb la inèrcia del període passat. A més, no hi havia tantes escoles per habitant com a la resta de l’Estat, i calia posar-se al dia. És a dir, aquesta integració va ésser convenient per la CEPEPC i també, sobretot, pel Govern català que d’un sol traç creava l’escola catalana propera al seu ideari normalitzador.
Creada l’escola de primària, en el nostre cas, quedava pendent la de secundària. Concedida també però sense ubicació certa fins que cercaren solar al carrer del Secretari Coloma. Per això quan es fa el decret de creació del nou institut el 1996 ja es parla amb aquest nom. Es torna altra vegada a les manifestacions veïnals, les mobilitzacions de professorat, els tancaments …. de manera que durant l’any 2001 el nou centre és solemnement inaugurat per la màxima autoritat del Govern Català.
Des d’aleshores ens podreu visitar al Carrer Secretari Coloma, número 25… continuem la nostra activitat d’educar i formar en democràcia, llibertat i valors que han d’exemplificar i cohesionar el barri de Gràcia- Camp d’En Grassot que és el nostre entorn natural.
