El Departament de Llengua catalana i literatura fa públiques les bases del Certamen Literari de Sant Jordi en llengua catalana adreçat a l’alumnat de Batxillerat, una iniciativa que vol estimular la creativitat artística, el gust per la paraula i la sensibilitat literària dels estudiants.
La proposta convida l’alumnat a crear un microrelat o un poema original a partir d’un conjunt de detonants literaris que suggereixen situacions, imatges o emocions inicials. A partir d’aquest punt de partida, els participants hauran de construir un text propi capaç de desenvolupar una història, una atmosfera o una experiència interior amb qualitat literària i veu personal.
Abans de la sessió d’escriptura, els estudiants disposaran d’uns dies per explorar els diferents plantejaments creatius, decidir el gènere que volen treballar i familiaritzar-se amb recursos expressius o models literaris que puguin enriquir la seva escriptura. La redacció definitiva del text es realitzarà a l’aula, en una sessió prevista durant la setmana del 16 al 20 de març, en un exercici d’escriptura personal i sense suport extern.
El jurat valorarà especialment l’originalitat del plantejament, la capacitat d’evocació literària, la coherència del text i la correcció lingüística, elements essencials per transformar una idea inicial en una peça literària treballada amb cura.ç
Amb aquesta iniciativa, el centre vol fomentar l’educació literària i el pensament creatiu, tot convidant l’alumnat a experimentar amb el llenguatge i a descobrir que la literatura pot néixer d’una petita espurna: una imatge, una pregunta o una emoció inesperada.
Des del Departament de Llengua catalana i literatura animem tot l’alumnat de Batxillerat a arriscar-se amb les paraules, explorar noves formes d’expressió i deixar que la imaginació trobi el seu camí en l’escriptura.
DETONANTS LITERARIS: NARRATIVA |
| Un advocat et comunica que has rebut una herència d’una persona que no coneixes. No són diners ni propietats: és una única condició escrita en un document molt breu. |
| En una extensió immensa de camps buits hi ha una porta solitària plantada al mig de la terra. No hi ha parets ni edifici. Només una porta antiga… i un pom brillant, com si algú l’hagués utilitzat fa poc. |
| Entres a classe i tots et miren com si fossis un desconegut. El professor et demana qui ets. Els teus amics no reconeixen el teu nom. Quan mires el mòbil, totes les fotos on apareixies i les teves aplicacions de xarxes han desaparegut. |
| Cada tarda algú deixa una flor nova en un banc del parc on mai no s’asseu ningú. Ningú del barri sap qui ho fa. |
| El govern anuncia una nova llei destinada a garantir la felicitat col·lectiva. Segons els experts, els records més intensos també són els que generen més dolor, enveja o nostàlgia. Per això, cada ciutadà haurà de renunciar obligatòriament al record més preuat de la seva vivència. |
DETONANTS LITERARIS: POESIA |
| Hi ha moments que semblen insignificants mentre passen: una llum breu sobre una taula, una veu que diu el teu nom, un gest gairebé invisible. Només més tard comprenem que aquell instant ja no tornarà mai més. |
| El desig pot aparèixer sense soroll: un canvi subtil en l’aire, una proximitat que encén alguna cosa dins del cos. |
| A vegades dins d’una persona conviuen impulsos contradictoris: el desig d’acostar-se i la por de perdre’s, la necessitat de recordar i el desig d’oblidar, una esperança que insisteix mentre el dubte també creix. L’interior humà pot ser un lloc on forces oposades respiren alhora, com corrents invisibles que travessen el mateix cos. |
| Hi ha paraules que semblen més feixugues que d’altres. Quan apareixen en una conversa, transformen l’aire que les envolta. |
| El cos pot ser un paisatge: un territori que el tacte descobreix lentament. |
