L’alumnat de 1r de batxillerat, que ara està treballant la Història de la poesia espanyola, fa uns dies va arribar a la Generació del 27 i a la poesia de Pedro Salinas, probablement el gran poeta de l’amor, que té una poesia amb una marca distintiva que fa que sigui molt fàcil de reconèixer: sempre juga molt amb els pronoms personals.
Sembla tota una declaració de principis un dels seus poemes més coneguts:
Para vivir no quiero
islas, palacios, torres.
¡Qué alegría más alta:
vivir en los pronombres!
La proposta feta a l’alumnat, de caràcter voluntari, de fer qualsevol creació jugant també amb els pronoms personals, tal com fa Jorge Drexler en aquesta cançó, va donar fruits força interessants, dels quals, malauradament, només tenim permís per compartir-ne cinc amb vosaltres.
| Marta Rovira |
|---|
 |
 |
 |
 |
| Lobo Hispano | Giulia Di Maio | Alba Martín | Nathaly Rivera |
|---|
Preciós, inspirat, tendre…