El passat dimecres 11 de març part de l’alumnat no va arribar puntal a l’institut. Entraven preguntant-se per què hi havia professors que havien tallat la carretera a quarts de 8 del matí, quina vaga era i per què.
L’endemà, 12 de març, en entrar a les aules l’alumnat de 1r es va endur una sorpresa. A la seva aula no hi havia 18 taules i cadires com cada dia posades en grups. N’hi havia 27. No podien estar posades per grups, no hi cabien, estaven en 6 files mirant la pissarra.
Una alumna va dir a la professora “però com t’ho faràs tu sola?”. Les cares de perplexitat eren brutals. Va començar la classe, una activitat senzilla (igual per a tothom), un dictat curt i una co-correcció… ràpidament s’aixecaven mans amb preguntes sobre ortografia, però la professora no donava l’abast.
Aquesta és la manera com ho vam explicar a l’alumnat d’ESO del Manresa Sis per què ens queixem. Aquesta és la realitat a les aules, la que hauria de ser al nostre centre. No ho és, no perquè tinguem més professors, no. Ha estat una decisió de centre perquè volem acompanyar millor l’alumnat, però aquesta decisió no surt gratuïta. Destinem més hores de professorat amb l’alumnat, però les restem de les coordinacions i de les guàrdies.
Les coordinacions i les atencions individuals les fem igualment per poder fer la nostra feina ben feta. No deixarem d’atendre els conflictes, les famílies, parlar amb el cotutor i amb l’equip docent, omplir la burocràcia de qualsevol derivació, i una llarga llista de tasques… Per tant, la fem per la bona voluntat dels professionals que som però amb una repercussió als nostres drets laborals (igual que en sortides, convivències i colònies).
Les guàrdies també tenen una repercussió, hi ha dies en què no podem obrir el taller perquè l’alumnat pugui fer el seu projecte, no podem deixar sortir de l’aula a alumnes que ho necessiten sostenint l’insostenible perquè no tindrien una mirada adulta acompanyant, no podem acompanyar fora del recinte a fer aprenentatges més pràctics, etc.
Per aquest motiu vam explicar a l’alumnat del Manresa Sis que els dimecres hi ha professorat de tot Catalunya que es queixa, va vestit de groc i es convoquen vagues. Que aquestes accions i mobilitzacions donen força als sindicats a fer pressió perquè les coses canviïn tal com s’ha aconseguit altres vegades.
Volem ciutadans que lluitin pels seus drets, que es mobilitzin i entenguin que les coses poden canviar.
Volem una educació pública de qualitat.
Comentaris recents