Amb el canvi de trimestre s’ha produït un relleu en els alumnes encarregats de la cura de l’hort i del seu cultiu. Els alumnes que ara han acabat l’optativa han volgut fer uns petits vídeos explicatius perquè els companys que els relleven n’estiguin ben informats.
El grup sortint ha treballat dur, perquè tornant de vacances, encara amb molta calor, es va trobar la terra resseca i l’espai ple de males herbes que havien crescut durant l’estiu (recordeu l’article anterior?). Els alumnes van desbrossar el terreny i anivellar la terra:
També van llaurar, van fer els solcs i van plantar les plàntules. Va ser molt important regar abundantment i sovint els primers dies perquè les arrels eren encara petites i no arribaven a absorbir la humitat del subsòl:
No van llençar res del que van desbrossar, perquè l’herba tallada es pot convertir en nutrients útils per a les plantes si l’amunteguem o la posem dins d’un contenidor de compostatge on es mantingui humida i on hi puguin créixer fongs, llombrics i altres sapròfags i descomponedors:
Al novembre, aprofitant que va fer uns dies de molt mal temps, van voler construir un espantaocells. Per a això van muntar una estructura ben forta amb canyes, corda i cinta americana:
Després van vestir l’estructura amb una camisa i un pantaló vells i li van afegir un barret. Van omplir el cos amb palla de la mala herba, ja seca, que havien desbrossat. Van clavar l’espantaocells al costat de l’hort, però amb la mala sort que el vent d’aquells dies el tirava a terra un dia sí i l’altre també:
Però finalment van reforçar la fixació i encara avui es manté dempeus! Per cert, sabeu com es diu? És en Cebetes. Saludeu-lo quan passeu al costat seu!
Un dels companys va portar de casa un petit xiprer i el va plantar a l’institut. Carregat d’il·lusió, va voler donar-li un simbolisme especial, esperant que creixi molt, tant o més que ell i com tots els seus amics, i que els acompanyi durant els anys que siguin a l’Ins Les Vinyes.
Tots van voler-se fer la foto al costat del xiprer, perquè potser d’aquí a uns anys l’Institut ja no hi serà, amb una mica de sort, però si després de construir l’edifici de l’institut el xiprer encara hi és a l’antiga seu, potser ben alt i gran, els recordarà els anys que hi van passar estudiant a Les Vinyes!
Però, què hi ha ara cultivat a l’hort?
Ara és el torn d’uns altres companys, que hauran de continuar regant l’hort, eliminar-ne les males herbes i recollir la verdura quan estigui al punt. Molt bona sort!
