Article creat per Kumba Kabba (2n) i Katika Manneh 1r D’ESO
Avui parlem amb la psicopedagoga del centre, la Mònica Navarrete, que ens parla de la seva feina i de la seva trajectòria.
Quant anys fa que treballes de PSICOPEDAGOGA?
Fa uns 12 anys que treballo a ensenyament, però concretament fa uns 9 anys que treballo a secundària, ja que vaig estar uns quants anys treballant a primària.
Creus que els alumnes de la escola valoren la teva professió i la teva matèria com les altres?
Doncs no sé si la valoren prou, se’ls hauria de preguntar amb ells. De totes maneres jo sento que els alumnes reben prou bé la feina que faig amb ells dins les tasques de la meva professió. I la matèria que jo els hi faig potser ells no li donen el mateix valor que d’altres, però jo m’estimo molt el que faig i veig que és molt important treballar les emocions per enfortir i tenir un bon equilibri socioemocional per afrontar les adversitats de la vida i poder ser competents en tot allò que ens proposem, tant a nivell acadèmic, com professional o personal.
-Has tingut altres professions abans de ser PEDAGOGA?
Sí, treballo des de els 15 anys només durant els estius ajudant als meus pares en un negoci familiar i fent diferents tasques. Després als 18 anys ja vaig començar a treballar més hores ajudant als pares i estudiant alhora. I quan vaig acabar d’estudiar vaig treballar de monitora i en una residència de gent gran fins que vaig començar a ensenyament.
-T´agrada la teva professió?
Sí, m’agrada molt la meva feina i penso sovint que tinc molta sort de poder treballar amb allò que més m’agrada i que alhora gaudeixo molt. I si no treballés en un institut segurament que treballaria en alguna professió relacionada amb el treball amb les persones.
-Estàs contenta amb l’Institut?
Sí, aquest institut té un projecte de centre que m’agrada i que hi crec molt. I aquest centre hem permet desenvolupar gran part de les diferents funcions i tasques que implica la meva professió.
-Creus que seguim el ritme correcte?
Hi ha de tot, com diversa és la societat. Hi ha alumnes que segueixen molt bé i d’altres que per diferents motius segueixen però a un altre ritme. El realment important, és arribar a allà on volem i no passa res si s’arriba abans o més tard, no es tracta d’una cursa on només guanyen els primers. Tots els que s’esforcen arriben i són guanyadors, perquè per això estem els professors/es i els que ens estimen per ajudar-nos a aconseguir els nostres somnis.
-Creus que et valorem suficientment?
Si sentir-se estimat per aquells que s’apropen a tu, et demanen consell, valoren el que tu els hi dius, llavors crec que em sento prou valorada. A més, és un indicador de que potser no ho estem fent del tot malament, encara que segur que es pot millorar.