Article creat i editat per Aida Pérez (redacció de La Veu de La Serra).

“Al acabar el dia la conclusió sempre és la mateixa: la feina ha valgut la pena”

Continuem a la secció de la nostra revista Què ens expliques… Avui hem entrevistat a Cristina Figueras.

Entrevistadora: Com et sents en el nostre institut?       

Cristina Figueras Franquesa: Estic molt contenta d’estar en aquest institut, sovint acabo esgotada, però al acabar el dia la conclusió sempre és la mateixa: la feina ha valgut la pena.

E: Quina va ser-hi la teva primera impressió al venir a aquest institut?

CFF: Aquests energúmens no són alumnes! És broma. La primera impressió que vaig tenir va ser sobre els professors. Em vaig sentir molt benvinguda i recolzada, tothom es van oferir a ajudar-me en el que necessités.

E: Creus que hi ha un bon ambient al centre?

CFF: Molt, sobretot dins el claustre, però en general també entre l’alumnat (tot i que sempre hi ha algun que altre conflicte). Crec que el fet de que sigui un centre tan petit, contribueix a que l’ambient sigui molt familiar.

E: Tens bona relació amb la resta de professor i alumnes?

CFF: Crec que sí, almenys aquesta és la meva percepció. Hi ha tanta feina que és impossible tractar amb tothom, però no he conegut una sola persona al centre que no m’hagi tret un somriure en algun moment.

E: Estàs estudiant específicament per ser professora o per alguna cosa més?

CFF: A mi m’agrada dir-me que estic estudiant per poder generar un impacte positiu en la societat. Aquesta és la feina d’un professor, però també es pot impactar des d’altres àmbits. M’estic formant a la universitat, on treballo fent investigació sobre gestió de conflictes i cooperació internacional.

E: Si estàs estudiant per alguna cosa més, què és?

CFF: A part del que he comentat en la pregunta anterior, estic aprenent Japonès (pel Duolingo), per tenir unes nocions bàsiques, i també estic fent cursos sobre història universal.

C: Pots compaginar bé el treball, els estudis i la teva vida personal?

CFF: No. N’estic aprenent, però últimament no estic dormint gens.

C: A casa fas part del treball que faràs al institut?

CFF: Ho he contat, faig mínim 10 hores més a la setmana.

C: Com et veus d’aquí un temps en vida laboral?

CFF: Jo he estudiat dret, i a la llarga m’agradaria tornar al món jurídic, sempre vinculada a l’educació. Sempre he pensat que si acabo treballant com a advocada, serà en l’àmbit dels drets humans o dins de l’administració en temes socials, ja sigui a nivell nacional o internacional.

C: Sabem què t’agrada el món Japonès, perquè aquest interès per aquesta cultura?

CFF: Quan era petita mirava moltes series japoneses (com Doraemon). Em cridava l’atenció que no menjaven el mateix que nosaltres, ni feien les mateixes coses que nosaltres. Per això vaig començar a buscar informació sobre la cultura japonesa, i vaig acabar desitjant viatjar algun dia al Japó (que hi aniré aquest estiu!).

C: Què valores més dels professors que t’agradaria incorporar a la teva manera de ser professora?

CFF: La paciència i la persistència.

C: Que creus pot incorporar al dret a la teva tasca de professora?

CFF: El món del dret (les lleis, el funcionament de l’administració), sempre està molt separat del món real. Sovint les persones que treballen en el món del dret han de donar resposta als problemes de la societat, però no coneixen la realitat on volen incidir.

C: Els viatges que fas son per treball o per gust?

CFF: Jo no ho separaria tan ràpid! El treball pot ser un gust. Aquest any segurament viatjaré a Guatemala per feina, però sé que també tindré una experiència personal increïble.

C: Algun viatje t’ha servit per a la teva laboral?

CFF: Tots! Viatjant aprens com funciona el món, entens que cadascú es fruit de les seves circumstàncies (de la cultura i la societat on neix) i de com de fascinant és aquesta diversitat. Aprens a viure i a conviure, i en la feina també has de viure i conviure.