Després de quatre anys compartint moments, somriures, reptes i moltes hores a classe, ha arribat el moment de dir adéu a una etapa que ens ha marcat per sempre. 4t d’ESO no és només el final d’un curs, sinó el tancament d’un cicle ple de vivències que han anat teixint qui som avui.

Encara recordem els primers dies de 1r d’ESO, quan tot era nou, gran i una mica desconegut. Hem crescut junts, no només acadèmicament, sinó també com a persones. Hem après a conviure, a treballar en equip, a respectar les diferències i a valorar la força d’estar units. Hem viscut moments de nervis abans dels exàmens, presentacions improvisades, sortides inoblidables, bromes internes que només nosaltres entenem, i també dies difícils, que hem superat gràcies al suport dels companys i professors.

Aquest comiat no és un adéu definitiu, sinó un “fins aviat”. Alguns seguirem junts en el batxillerat, d’altres prendran camins diferents, però tots marxem amb una motxilla carregada de records i experiències que sempre formaran part de nosaltres.

Gràcies als professoat per haver-nos guiat, ensenyat i, sobretot, per haver confiat en nosaltres fins i tot quan ni nosaltres ho fèiem. Gràcies també a les famílies per ser sempre al darrere, animant-nos i acompanyant-nos. I gràcies als companys/es per ser més que amics, per haver estat una segona família durant aquests anys.

Marxem, però el que hem viscut aquí no ho oblidarem mai. Tanquem una etapa amb nostàlgia, però també amb il·lusió pel que vindrà. El futur és incert, però una cosa és segura: aquest comiat és només el principi de tot el que ens espera.