Noves idees sobre nous suports.

Sabem que les innovacions tecnològiques transformen les societats humanes. Des de l’escriptura fins al chip, des de la balança romana fins a les nanotecnologies, biotecnologies i la quàntica, les societats han anat modificant-se. Tal és l’importància d’aquest fenomen que, avui, parlem de “societats o cultures tecnològiques” que són completament distintes tant pel que fa a les seves idees i creences, a les seves expresions polítiques i culturals, o per les seves formes de relacionar-se les persones, a les societats d’èpoques pretèrites, d’altra banda, no menys tecnològiques.

Tampoc l’art, l’experiència i el judici estètic en són aliens a aquestes transformacions. Podem veure en exposicions d’art com “Documenta” (Kassel), Biennals (Venècia), i festivals de cinema, com les tecnologies actuals determinen les obres de l’art contemporani. Expressions artístiques com la pintura o l’escultura ocupen cada vegada menys espai a les parets d’aquestes exposicions en favor del video-art, net-art i altres. Veiem en el cinema com és cada vegada més freqüent trobar imatges i efectes especials generades digitalment i menys actors davant la càmera. Noves idees sobre nous suports.

La generació dels que ara són professors han viscut una de les transformacions tecnològiques més ràpides i radicals de la història, l’anomenada “revolució digital”. Les noves generacions, els nostres alumnes, nascuts ja tots al s. XXI, han vingut a un món plenament digital i audiovisual. La conseqüència és que el llibre i la paraula escrita tenen, cada volta, una importància menor. Això hauria de ser decisiu a l’hora de plantejar uns plans d’estudis per a una societat tecnològica. Pedagogs i professors haurien de ser-ne molt conscients per adaptar-se a la nova situació.

A cada casa hi ha múltiples pantalles (mòbil, ordinador, tablet, televisió) per consumir tota mena de productes audiovisuals multimèdia (xarxes socials, imformació, entreteniment, publicitat, ràdio, tv, jocs, cinema, sèries… ).

Tot això és per als joves, com per a la majoria de la població, una escudella de missatges, imatges i sons que resulten atractius i vibrants. L’audiovisual pot ser percebut amb fàcilitat, és immediat i efectiu. Un excés d’estímuls i informacions, difícils de pair sense una mínima cultura audiovisual i una certa capacitat crítica que permeti discriminar el gra de la palla, i enfrontar-se a missatges tòxics o moralment reprobables que circulen pels mitjans sense cap mena de restricció.

L’escola ha de reaccionar i adaptar-se a aquesta nova realitat, ha de fer front a les conseqüències perceptives i cognitives que se’n deriven, i donar una resposta coherent i planificada a un dels principals reptes que tenim com a educadors en una societat moderna: proporcionar als nostres alumnes una correcta Alfabetització Mediàtica. O dit diferent, “l’escola ha de proporcionar una Educació Audiovisual, per a que els alumnes siguin competents en una nova societat”1.

Així doncs, aquesta alfabetització mediàtica audiovisual “s’ha d’entendre com el procés per el qual l’alumnat millora la seva capacitat de comprendre i valorar críticament els missatges generats pels grans mitjans de comunicació, i al mateix temps, habilitar la seva competència com a creadors de missatges audiovisuals propis amb un alt grau de qualitat tècnica, eficàcia comunicativa i originalitat”. A més, “s’imposa la necessitat d’incorporar a aquesta tasca una dimensió ètica que ajudi a crear una ciutadania madura i responsable, capaç de posar en pràctica els valors humans que caracteritzen una societat justa, democràtica i solidària”2.

La necessitat d’una Educació Audiovisual concorda plenament amb les Competències Bàsiques del currículum de secundària. L’anàlisi i la producció de missatges audiovisuals s’emmarca dins de les anomenades “competències comunicatives”, tant la primera (Competència comunicativa lingüística i audiovisual), com la segona (Competència artística i cultural), però també es relaciona amb altres, com la Competència digital.

És el propòsit principal de City Lights proporcionar les eines bàsiques que permetin als nostres alumnes relacionar-se amb tota la diversitat audiovisual, amb una certa distància crítica, canviant l’actitud passiva habitual del consumidor de cinema i televisió, i facilitar els coneixements teòrics i els mitjans tecnològics pròpis de la comunicació audiovisual, per a uns alumnes competents i capaços de crear missatges propis incidint, de forma especial, en la seva formació en valors, per un món més just i solidari.

De moment, City Lights mostra la producció audiovisual realitzada per els alumnes de l’Institut Dertosa. Una producció que ha estat possible gràcies a la comprensió i suport de la direcció del centre.

Francesc Sancho Doldan, Tortosa, 03/03/2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>