DANIELA LLEIXÀ, LA INFERMERA DEL CENTRE
Hem entrevistat la infermera del centre, Daniela Lleixà i ens ha contat molt sobre la seva professió, el paper que desenvolupa al centre i una mica de la seva vida. És el segon curs que col·labora amb el nostre centre, ja que cada quinze dies és a la consulta oberta per resoldre dubtes i consultes relacionades amb la salut dels nostres alumnes. Li hem fet aquesta entrevista per a comprendre una mica més el paper que desenvolupa al Joaquín Bau.
1. Què és el que et va convèncer per a ser infermera?
Tenia clar des de petita que volia ser infermera, per això ho visc com a vocacional.
Treballo a atenció primària. L’atenció transversal que s’ofereix en la infermeria comunitària sempre m’ha agradat, per això crec que una part s’ha de portar dins i també sóc professora associada de la Universitat Rovira i Virgili.
2.T’agrada treballar amb alumnes?
M’encanta. Fa onze anys que vaig als instituts a fer tallers de prevenció de malalties de transmissió sexual amb la Fundació Dr. Ferran, a part ja us he dit que sóc professora associada d’universitat.
M’agrada estar amb la gent jove i m’ajuda a créixer com a professional.
3.Sobre quins temes parles a la teva consulta?
La consulta oberta es va posar en marxa ja fa anys. Els temes que tractem són variats i confidencials. Es conversa d’addiccions: tabac, alcohol i drogues, problemes de salut mental, temes de salut sexual -que són els més freqüents-, i problemes de mals rotllos amb la família. Darrerament, se’n parla molt.
4.Què és el que més t’agrada de la teva professió?
Tenim unes quantes coses, una és la docència. Una altra funció és l’assistencial (fer anàlisis, punxar, control de malalties cròniques, etc.) Una altra part important de la nostra professió és la recerca.
La recerca és un plus a la tasca assistencial diària que t’ajuda a créixer com a professional.
5.Volies ser infermera?
Sí, des de sempre. Sempre m’ha agradat.
6.Tens algun ‘’hobbie’’?
Sí, m’encanta viatjar amb la motxilla al coll i marxar a l’altra punta del món: Àfrica, Amèrica del Sud o l’Índia, per exemple. L’únic que tinc clar és el lloc on vaig i una vegada estic al país on viatjo… a espavilar-se! M’agrada molt viatjar així. I també m’agrada molt la muntanya, en especial El Port. Penso que tenim un tresor i s’ha de valorar.
7.Quants anys fa que ets infermera?
Bastants anys, uns catorze o quinze.
8.Quina és la situació més estranya que has tingut professionalment?
Estranya no ho sé… més que res coses dures i difícils, perquè hi ha moments en què t’afecta i de vegades he arribat a plorar, encara que hi ha coses que també són gratificants.
Per això, per molt temps que portis sent infermera de vegades et surt el ”coret” i la personeta que portes dins.
De vegades també penses…Que bonic el que hem fet!
9.Trobes que hi ha molta diferència en els adolescents d’ara i d’abans?
Això crec que és un tòpic, tots hem estat adolescents! Jo ho he estat abans i també era així…
De vegades estava molt trista o al cap de mitja hora no volia que em diguessin res i era la més independent i feliç del món.
Què ha canviat? La societat i no els adolescents, però en la societat no solament canvien els adolescents sinó també els infants i els grans. En qualsevol època tots necessitem el mateix: xafar segur per allí on anem. Però les necessitats bàsiques en aquesta edat són les mateixes, en la meva opinió.
10.Trobes que el centre ha canviat molt d’ara que d’abans quan estudiaves aquí?
Aquí on estem (biblioteca) ara mateix hi havien aules prefabricades. Hi ha gent que s’ha jubilat que ja no hi és, i ha canviat l’ESO, l’horari, a vegades les classes eren al matí, i altres matí i tarda. També ha canviat molt la gent.
Professors que ja no hi són, però al cap i a la fi aquesta energia que transmet la gent de la vostra edat és la mateixa.
Fins el proper curs! Daniela
