Ix el sol amb ànima llibresca,
es desvetlla el jorn amb empenta cultural.
Són els versos l’essència de la vida,
són les lletres claus per l’existència,
un dels nobles regals per a l’esperit.
I aquesta rosa roja que engalana
-nostres cors tan ben florits-.
car nostra terra catalana
endolceix tots els sentits,
i es corona ufana a l’univers de tot escrit.
I la paraula tan galana enraona l’enardit
en la diada catalana -noble i bella-
-ben llibresca com hem dit-,
que quan bufa la tramontana
la somniem lliure dia i nit.
que quan bufa la tramontana
la somniem lliure dia i nit.
Emigdi Subirats
