FRANÇA…
Uns dies després de tornar de l’excursió a Galícia, sense tenir temps de descans vam agafar l’autobús en direcció a França. Encara cansats vam passar tot el dia dins l’autobús per tal d’arribar a Die, la ciutat de destí. Durant el viatge, vam fer una parada a la bella ciutat de Narbonne on vam poder gaudir de la seva catedral, la via Domitia d’origen romà i fins i tot vam tenir temps de tastar una bona i típica crep.
Entrada la nit, vam arribar on els francesos ens van donar una calorosa benvinguda que contrastava amb la temperatura que ens va gelar tot just baixar, i els flocs de neu que ens van caure. I així vam marxar cap a les nostres cases a sopar. La meva experiència personal aquella nit va ser molt bona, vam parlar fins tard i des del primer moment ens vam fer amigues. L’endemà ens vam haver d’aixecar molt aviat i ens dirigirem a l’ institut on vam assistir a classe. Llavors va arribar el cap de setmana i vam aprofitar per fer excursions tots junts.
En començar la setmana, els espanyols vam anar tots junts d’excursió, un bon moment per poder parlar sense cap tipus de complicació i sent entesos per tothom. El dilluns vam anar a Avignon, una ciutat molt bonica de la qual vam poder gaudir a fons ja que després de la visita plegats ens separarem per continuar veient-la de manera més lliure. I el dimecres, vam anar primer al Museu de l’Aigua, en el qual ens van sorprendre els milions de tipus d’aigua i els seus sabors diferents; i més tard visitarem unes coves molt boniques on vam veure un espectacle amb música i il·luminació.
Llavors només ens quedaren dos dies, dimarts i dijous on vam estar a l’ institut o a la ciutat. El primer dia, vam fer una gimcana per descobrir tots els racons del poble el qual era més gran del que pensàvem. I el dijous, de matí vam estar per l’ institut però a la tarda, o més aviat fent-se de nit, vam celebrar una festa de comiat amb tots els alumnes. En aquesta festa vam gaudir de la música escoltada pels joves francesos, vam ballar, vam parlar i ens vam unir molt, tot i que a l’endemà ja no ens veuríem més.
Finalment, arribà el divendres, el dia de la tornada. Mentre esperàvem l’autobús, van sorgir tot tipus d’emocions, tan tristes com felices, plors d’alegria i de tristesa i es manifestà l’amistat que havia nascut entre tots i l’enyorança que arribaria més tard. Tots ens vam acomiadar d’aquelles persones que han estat amb nosaltres una setmana sencera i als quals ens van introduir en la cultura francesa. Tot va ser molt trist i emotiu, però sens dubte ha sigut una experiència inoblidable.
Delfina Bilello 4t ESO
