Sortida:
Dimecres, 12 de febrer, 60 alumnes de l’institut Dertosa acompanyats per 3 professores van emprendre el camí de l’exili. Un camí que vam fer de manera molt diferent dels que van haver de marxar de casa entre els anys 1938, 1939, 1940…
Nosaltres sabíem que al cap de 3 dies tornaríem a casa nostra on ens esperaven els familiars que havíem deixat.
Durant aquests dies les persones que formen l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó ens han acompanyat amb la intenció de fer-nos empatitzar i donar-nos a conèixer les vivències que després de la Guerra Civil Espanyola els exiliats republicans espanyols i catalans van haver de patir. Moltes gràcies a l’Annabel, Felip i Víctor, esteu fent una tasca imprescindible.
Ens vam trobar a La Vajol, on vam fer una caminada fins a creuar la ratlla on vam llegir alguns textos (Corrandes de l’exili de Joan Oliver, entre altres) i vam fer-nos una simulació de com rebien els francesos als refugiats catalans que marxaven de casa i als militars republicans que anaven en retirada.
A la tarda del primer dia, vam visitar la platja d’Argelers, on va situar el que va ser el primer dels molts camps de concentració que es van habilitar per “allotjar” els exiliats. Vam fer la lectura del poema filferrades de Joan Cid i Mulet i textos d’altres autors, en acabar vam fer l’ofrena de flors en memòria d’aquells que van haver de marxar de casa injustament.

El segon dia vam estar a Prada on es troba l’alberg Pau Casals en el qual hem pernoctat. Al matí vam visitar el monestir de Sant Miquel de Cuixà, lloc emblemàtic i de gran importància històrica per a Catalunya en diferents períodes. Ens van descobrir la figura de l’abat Oliba, ens van parlar de les assemblees de Pau i treva i vam escoltar el Cant dels ocells, al mateix lloc que Pau Casals l’havia interpretat, una experiència que molts recordarem per sempre.

A la tarda vam visitar la tomba de Pompeu Fabra i ens van parlar de la importància de preservar totes les llengües del món, entre elles el català, perquè quan mor una llengua no només desapareix això, sinó part de la cultura, tarannà i la manera d’entendre el món que tenen les diferents comunitats que la parlen. Vam retre homenatge a l’ordenador de la llengua catalana amb un ram de flors.
Tot seguit vam fer l’activitat de descoberta de Prada que va permetre passejar per una de les poblacions que va obrir els braços per acollir molts dels intel·lectuals catalans que fugien del feixisme i la repressió.

La nit va acabar amb cançons populars i danses tradicionals a càrrec de Ramon Gual. L’últim dia després d’esmorzar vam marxar cap a Cotlliure, una població costanera i turística avui que el 1939 va allotjar molts refugiats, entre ells el poeta, Antonio Machado i la seva família. Al mateix indret vam visitar el castell on alguns dels
refugiats van haver de patir vexacions i tractes inhumans al camp disciplinari que s’hi va instal·lar.
El final de l’estada va ser a un lloc d’esperança, la maternitat d’Elna on la infermera suïssa Elizabeth Eidenbenz ens va donar una gran lliçó de generositat i humanitat.
Podríem dir que si a Argelers i Cotlliure vam conèixer el costat fosc de l’ésser humà, la maternitat d’Elna i la generositat de persones com l’Elizabeth i una gran multitud de persones anònimes ens van evidenciar que cal tenir esperança en la nostra espècie, fins i tot en moments de màxima crueltat.
Contra el feixisme el millor antídot és el coneixement i la cultura.

Enllaços als vídeos resum dels 3 dies:
1r dia:https://drive.google.com/file/d/1T2SdPqyHp34F3nqMCvRSdRAEs_6a6v_B/view

2n dia
https://drive.google.com/file/d/10uyTUyh5wo-Lk0lMZIAY4dKIxZcr4MMa/view?usp=sharing

3r dia:
https://drive.google.com/file/d/17zhvs45k6bGvquG1AMGPkkncR-aD3MET/view?usp