“Incorporar els sons quotidians de la llar a una casa deshabitada fa que aquesta recuperi la vida. No sabem en quines circumstàncies els seus propietaris la van haver de deixar.” (Asbel Esteve, director de cine, sobre el curtmetratge ”In Albis”, presentat al Festival de Cannes’12)
Els seus “curts” desprenen una aura de nostàlgia i solitud, sap aturar el rellotge per recrear-se en l’espai mentre l’objectiu de la càmera aconsegueix donar vida als escenaris més decrèpits i caducs. L’Asbel converteix els elements quotidians en perpetus amb un virtuosisme prodigiós i tant aviat ens endinsa a una atmosfera de tensió hitchcockniana com ens trasllada en el cementiri del luxe a Pripyat, la ciutat arrassada per l’accident nuclear de Txernobil. Aquesta intencionalitat queda palesa en “Ciudad de vacaciones” i “In Albis” respectivament, dos dels treballs que l’artista ha seleccionat per a projectar al nostre grup-classe. L’últim dels curtmetratges esmentats fou seleccionat per a presentar-se en el prestigiós festival de Cannes, l’any 2013.
Per a nosaltres és un luxe posar punt i final al projecte Diversi-art amb aquest director de cine ampostí, de personalitat reposada i aires de hipster. Aquesta talant dóna identitat als seus treballs, els quals revelen elements de nostàlgia i solitud. Esteve entén el cinema com un mitjà per expressar allò que sent, per transmetre la seva particular visió de la realitat. És creador i transformador perquè té coses a dir, perquè es vol fer sentir i veure. Això és el video-art i, ell, és el nostre director de cine “kilòmetre zero”.
Properament, l’Asbel, editarà els vídeos que s’han anat enregistrant per part dels alumnes al llarg del desenvolupament del projecte Diversi-art; per la qual cosa, li agraïm especialment la seva col·laboració desinteressada. El documental inclourà moments i anècdotes de les trobades amb els diferents artistes seleccionats, constituint així el testimoni de la nostra aventura de cinc mesos, la qual esperem prengui nous horitzons perquè l’art és infinit i el seguirem trobant, encara que no el busquem.
Francina Prades
Coordinadora del projecte Diversi-art