L’Àlex, de la tramuntana al Pohorje: una mobilitat plena de sorpreses.
L’Alex, alumne del CFGS de Gestió d’Allotjaments Turístics de l’Escola d’Hoteleria i Turisme Baix Empordà, ha viscut aquest curs 2025‑2026 una experiència molt lluny dels paràmetres habituals: ha canviat la tramuntana i els carrers de Palafrugell per la neu del Pohorje, a Eslovènia.
Entre salts d’esquí, paisatges de cartell postal i el soroll de raquetes de neu, l’Àlex ha viscut una mobilitat Erasmus+ plena d’aprenentatges, moments intensos i alguna dosi de realitat: no tot és “recollir claus” a recepció.
No tot és “treballar a recepció”: la realitat de les pràctiques
Les pràctiques van començar a l’Hotel Bolfenk i van continuar a l’Hotel Videc. Malgrat que el seu gran objectiu era treballar a la recepció, els primers dies li van reservar una tasca molt més física:
- Primer: palejant neu del camp de futbol de l’hotel, una manera molt directa d’entrar en calor.
- Després: va passar per diversos departaments, entre ells el servei de bar i la cafeteria, on va aprendre a treballar a marxa ràpida i a adaptar-se a diferents entorns.
- Finalment: va arribar a recepció, on va poder enfocar-se en el que volia: conèixer el funcionament del sistema de gestió hoteler (PMS) i treballar en l’atenció directa al client.
Més que un itinerari lineal, l’itinerari ha estat una espiral: des de la neu al departament de recepció, sense perdre el contacte amb la realitat del treball d’hotel.
“Vibe” eslovè: natura i ordre
Més enllà de la feina, Eslovènia ha deixat una empremta important en la seva forma de veure el món. El país li ha sorprès pel contrast amb al seu entorn habitual:
- Paisatges de cartell: llacs cristal·lins, muntanyes majestoses i postes de sol que semblen pintades, especialment a la zona de Pohorje.
- Costums diferents: l’Àlex confessa que li va xocar que la gent el mirés fixament al carrer i que a les 18:00 ja fos gairebé fosc, cosa que li va fer repensar l’ús del temps i de la llum.
- Civisme i ordre: un país super net i organitzat, on les coses funcionen amb una puntualitat i una cura de civisme que li ha resultat molt inspirador.
Si bé reconeix que la gastronomia catalana és “un altre món”, l’Àlex reconeix que l’experiència global a Eslovènia ha estat una bona dosi de realitat i contrast, que ha consolidat la seva idea de què vol fer en el futur.
