Escrit per Marta Martín
“Una novel·la són paraules, deia la Mercè Rodoreda. I confirmava la teoria stendhaliana de la selecció dels detalls. La novel·lista observa, recorda i imagina. Voldria que les tres forces s’equilibressin i esborra, dins la ment, els records que sobren, per molt boniques que siguin les paraules. Els records duen les paraules, són anteriors a aquestes, i aquestes esdevenen les grans enemigues. Quantes vegades no t’enamores d’un mot caçat al vol dins el diccionari! La novel·lista ha de contenir la poesia… quan aquesta esdevé massa fàcil. La novel·lista imagina que és capaç de crear una vida nova perquè és immodesta. Han passat els anys, i ha descobert que la literatura mai no és un calc de la vida, ni els veristes, els naturalistes extrems, ho van aconseguir. I s’hi deixa les dents”.
Fragment de l’article “Les coses mai no van ser així”, escrit per Montserrat Roig
L’escriptora Montserrat Roig defensa que els novel·listes mai no calquen la realitat, fins i tot aquells que s’ho van proposar de fer, no la copien. És a dir, un escriptor inventa personatges, accions, escenes, que es basen en la realitat, però ell s’ho inventa i imagina tot.
La meva opinió sobre aquesta afirmació és que els novel·listes parteixen de fets que han passat en la realitat però la resta s’ho imaginen. Tenen una imaginació molt gran per crearuna realitat paral·lela. Per exemple, en l’última novel·la que he llegit,. “L’expedició del doctor Balmis”, part del que hi explicava María Solar era inventat però alhora recordava el que havia passat veritablement al principi del segle XIX sobre la invenció de la vacuna de la verola.
Per tot plegat, vull relacionar la novel·la amb Instagram. I em pregunto: Instagram també és un món paral·lel com la novel·la?
Actualment gairebé tots els joves coneixen la xarxa social Instagram i, és més, hi dediquen bona part del seu temps. Però, aquest món paral·lel, igual que el que creen els novel·listes, no és una còpia de la realitat. En aquest cas els usuaris decideixen les fotos que volen compartir-hi i la part de la seva vida que volen mostrar, per tant, tot i que el món d’Instagram es basa en la realitat, realment no s’apropa gaire a la veritat. Això és deu al fet que avui dia tots els joves simplement volen aconseguir més seguidors i ser més populars, i per fer-ho mostren només una part de la seva vida, o fotos i vídeos d’allò més interessant que fan.
D’altra banda, el “postureig” també està adquirint un paper molt important a les vides dels joves, ja que cada cop es preocupen més per presumir de tot el que fan, compren, mengen…
Per últim, penso que molts adolescents donen massa importància a l’opinió dels seguidors, els comentaris, els likes… i realment això pot acabar sent un problema greu, perquè la vida dels joves pot arribar a dependre només del que pensaran les altres persones d’aquest món paral·lel d’Instagram.
