UN ESTIU PERFECTE!
Un dia estava molt avorrida, vaig entrar a Internet i vaig veure “unes colònies dirigides a avis, àvies, nens i nenes”. Vaig trucar als meus avis i els hi vaig proposar la idea de marxar junts de colònies. Al principi els hi va semblar molt estrany, però després van dir que sí. Els hi va fer molta il·lusió!
La meva germana i jo ens encarregaríem de fer les motxilles amb tot l’equipament per marxar i els meus avis prepararien el dinar pel primer dia, que no estava inclòs. Tots estàvem nerviosos, especialment jo.
El dia abans de marxar vàrem anar a dormir d’hora, aquell dia havíem de matinar. Ens vàrem aixecar a les 7 del matí perquè l’autobús marxava a les 8. Quan vam arribar a l’estació estava ple de nens i nenes amb els seus avis, tots estàvem súper contents. Vam deixar l’equipament el maleter de l’autobús i vàrem pujar per seure. Quan ja estàvem a la meitat del camí la meva germana, que estava jugant amb una amiga, es va marejar, l’autobús va haver de parar, va baixar perquè li toqués l’aire, va estirar les cames i va tornar a pujar. Vam continuar el camí.
Passades dues hores, vam arribar. Vam anar corrent cap al bungalou on passaríem les colònies, aquest era bastant petit però tenia tot el necessari. Els meus avis dormien en un llit de matrimoni i la meva germana i jo en unes lliteres. De seguida vam estar instal·lats, la meva germana i jo vam conèixer un parell de germanes del bungalou del costat i ens vam fer molt amigues. Mentrestant els meus avis preparaven el dinar que portàvem de casa.
Després de dinar, tots quatre vam anar plegats a la piscina que estava plena de nenes i nens amb els seus avis. Vàrem poder remullar-nos. A la meva iaia, mentre prenia el sol estirada a l’herba, li va picar una abella. Jo vaig sortir corrent a buscar fang. El meu avi li va fer una boleta de fang i en 2 minuts li va marxar la picor. Més tard vàrem berenar pa amb xocolata. Tot seguit vam fer una gimcana amb un munt d’activitats: a la piscina vam fer curses dins l’aigua, jo vaig guanyar; al bosc hi havia un circuit amb xanques que va guanyar el meu avi, tot i que va caure unes quantes vegades de cul; al taller de cuina va guanyar la meva iaia que va fer un pastís de xocolata i maduixes boníssim i la meva germana va guanyar al parxís. Tots érem campions en alguna prova!
Aquella mateixa nit vam fer un joc de nit. Quan ja era hora d’anar a dormir vam veure que faltava un nen d’una altra família, s’havia perdut durant el joc. Tots vam sortir a buscar-lo però no el trobaven. El nen va demanar ajuda a uns escaladors que va trobar, aquests se’l van endur al refugi i va passar la nit allà, després d’avisar als seus avis perquè no patissin.
L’endemà, després d’esmorzar, els escaladors van trucar als avis del nen i el van tornar. El nen va explicar que s’havia espantat força. Aquell dia els escaladors ens van dur a escalar a una muntanya. La meva germana, que en sabia una mica més, ens va ajudar. Aquell dia dinàvem de pícnic. Quan vàrem treure la cistella del dinar i la vam obrir, havia desaparegut tot l’embotit dels entrepans i només quedava el pa. No ens ho podíem creure. El meu avi i jo pensàvem que la meva iaia s’havia oblidat de posar-ho, però la meva iaia deia que estava segura que els havia posat. De cop i volta, la meva germana, va veure una cabra que es menjava molt de gust un tall de pernil. Tots vam riure molt! De camí cap al càmping, mentre tornàvem, vàrem recollir papers del terra per cuidar de la natura. Aquell dia vam anar a dormir aviat, ja que estàvem molt cansats.
L’endemà, de bon de matí, vàrem fer un concurs de cuina on cada família havia de cuinar un plat entre tots, avis i néts, plegats. Nosaltres vam decidir fer conill amb salsa, que a la meva iaia li surt molt bo. Primer vam agafar i vàrem netejar el conill, després vam separar les parts que es mengen i les altres que no, li vam posar sal i pebre i el vam daurar a la cassola. Després vam fer la salsa, amb tomàquet i una picada. Finalment el vam emplatar. La meva iaia també li va posar el seu ingredient secret perquè surtis molt més bo. Quan tots ho van tastar es van convertir en personatges de contes infantils: la Blancaneu, els Tres Porquets, la Caputxeta Vermella, en Patufet… això va passar perquè la meva iaia es va passar amb el seu ingredient secret. Tots representaven el seu conte infantil i s’ho passaven d’allò més bé. Però s’havia de buscar una solució perquè tot tornés a la normalitat. Mentre estava rumiant vaig sentir un soroll RING! RING! va sonar el despertador. I tot havia estat un somni.
Aquell dia no hi havia concurs de cuina, hi havia concurs de relats i jo vaig escriure el meu somni. Vaig guanyar un premi. Estava tan contenta que aquella tarda tots els participants de les colònies vam representar els diferents contes infantils del meu somni. Al vespre, vam fer un foc de camp, vam llegir contes infantils i vam cantar cançons tradicionals, d’aquelles que ens expliquen els nostres avis de petits.
A la que no ens vam adonar ja érem a diumenge i havíem de marxar. Jo no volia, però els meus avis van fer l’equipatge i el vam carregar el maleter de l’autobús. Jo estava tan emocionada que els hi vaig preguntar els meus avis si l’any que ve hi tornaríem. La meva iaia va dir que sí, i el meu avi també, que havia estat un estiu perfecte i que no se’ls perdrien per res del món. Quan vam arribar, vam explicar totes les experiències a la nostra família i tots tenien molta enveja.
Al cap d’una setmana d’haver tornat ens van fer una entrevista per la televisió, vam dir que és una súper experiència fer unes colònies entre avis i nens junts, que aprens moltes coses de la natura i fas nous amics.
Aquest any hi tornarem a anar. La meva iaia li ha preguntat a amigues seves si voldran anar amb nosaltres i amb els seus néts i els hi ha dit que sí! Així que ja serem una bona colla de gent. Segur que aquest any ens ho passarem molt bé!
Queralt Espelt, 1r ESO
