L’Agnès, professora de català de 2n d’ESO, ens envia aquest bonic text amb la crònica del primer dia de colònies:
<<Motxilles, gorres, rialles i emoció dibuixada als rostres. Un bon sol ens ha acompanyat tossudament tot el camí a peu fins a la casa de colònies “La Censada” (“La Cansada”, que en deien alguns abans d’arribar-hi traient un pam de llengua). Mentre caminàvem per entremig del bosc, algú ha posat música o alguna cosa que ho pretenia ser, però els professors ens han dit que és molt millor sentir-nos els uns als altres, sentir els ocells, el vent fregant els arbres, les nostres passes i els nostres esbufecs, el silenci i tot. Hi havia un escriptor francès del segle XIX anomenat Thoreau, ens han dit, que passejava una mitjana de quatre o cinc hores diàries per la campinya i va confessar que si ho hagués fet, no hauria tingut l’equilibri i la salut física i mental per escriure ni una sola ratlla.
Per sorpresa nostra, quan hem sigut a Montbui, ens han dut esmorzar: fruita i una coca que era boníssima; ens hem llepat els dits més d’un cop.
La Ivet, la Jasna i i l’Ariadna eren les noies de les trenes; el Joefry, el xicot del monyo, en Martí M. I en Nil c. Els pelats, i el Pau B. Ens ha arribat amb tot el cap ple de trenes afro, quin goig i quina feinada!
Quan hem arribat a la casa, hem recuperat l’alè a l’ombra i s’ha aprofitat per explicar una mica el treball de síntesi que hem de fer. A la tarda, però, podríem fer un taller de pizzes, genial, i ens les podrem menjar, encara millor. Havent dinat, però, s’han repartit les habitacions. Hi havia moltes expectatives i les combinacions matemàtiques tenien moltes variables. Frisàvem per tenir un llit i l’oportunitat de fer petar la xerrada en petits comitès. Gresca assegurada. Tanmateix, ja sabíem que hi hauria trànsit d’unes habitacions a les altres, és clar. Tenim sort, pensem, de ser aquí, de compartir aquests dies lluny de casa i de l’institut.
Amb les mans a la massa, hem pastat unes boles que a molts se’ns tornaven cada cop més enganxifoses, però ha sigut molt relaxant amassar una bona estona, guarnir les futures pizzes i posar-les al forn. Eren bones, i abans de sopar ja estàvem ben tips!
La nit no la relatarem, allà la vostra imaginació, tan sols us diem que una professora ens ha despertat de bon matí cantant el Virolai. Fins aquí la primera part de la crònica. >>
Teniu algunes imatges al Twitter i a l’Instagram del centre.
Comentaris recents