COM EL PETIT CAOS VA COMENÇAR
Tot això va començar un dia qualsevol quan de cop ens van informar que a una companya li havien fet la PCR i estava esperant els resultats, vaja així és com sempre comença tot.
Jo era a classe, estàvem fent les dues últimes hores i recordo estar pensant en què faria al sortir. Els meus companys i jo portàvem alguns dies fent bromes sobre el seu resultat i pensant que seria negatiu. El meu ordinador era obert amb la safata d’entrada del gmail, no n’estava gaire pendent quan de sobte la pantalla es va il·luminar. Encara distreta vaig mirar: era un correu d’ella. En aquell moment només vaig poder llegir la frase “Sóc positiva.” Allà el meu món es va congelar durant un moment, vaig tardar a assimilar-ho i quan ho vaig fer va ser quan vaig ser realment conscient de la situació.
A continuació ràpidament em vaig dirigir a la meva companya i fluixet li vaig dir, ella va fer cara de sorpresa i la veritat és que ningú s’ho esperava, portàvem parlant-ne del tema tot el dia pensant que segurament donaria negatiu però no va ser així. La notícia es va escampar ràpidament per les companyes de la classe totes estaven callades, com si algú els hagués posat un candau als llavis i hagués llençat la clau. Estavem preocupades i per el nostre cap rondaven moltes preguntes: Què farem al arribar a casa? I la PCR també ens l’haurem de fer?… Vam estar una estona amb aquelles cares fins que finalment el profe va ens va preguntar què havia passat. Jo li vaig explicar i la resta de la classe es va quedar en shock. Poc van tardar a fer bromes.
L’hora va anar passant i jo, que mai abans havia tingut cap positiu al meu entorn estava bastant atabalada. El meu cap no estava pendent de la classe. Quan la classe era a punt d’acabar, desconcentrada i intentant esvair els meus pensaments, vaig mirar per la finestra i vaig veure un company de la meva classe. Al meu cap rondava si seria bona idea dir-ho i gairebé sense tenir la resposta li vaig fer amb les mans un signe de suma, ell ho va enxampar a la primera! Poc després estàvem tot primer de batxillerat bocabadats i espantats.
I així va ser com el nostre petit caos va començar.
Clàudia Terés Oliver, 1r Batxillerat A
Comentaris recents