Els experts en població demanen mesures polítiques efectives que contribueixin a atenuar els fenòmens de la migració, la baixa natalitat i la desertització rural. La població té una major esperança de vida i això provoca que hi hagi més persones velles que no pas joves perquè els naixements han descendit. A més la gent se’n va de les zones rurals per ocupar les ciutats. Això genera una gran població urbana on s’hi suma que arriben més persones a la península que no pas en marxen.
En el Congrés de Població Espanyola s’ha abordat, per primera vegada, “la reconfiguració que ha tingut lloc després de la recuperació econòmica que ha succeït a la crisi”. Aquest panorama és anomenat “canvi socioeconòmic”, ja que ha deixat els ciutadans de tot el planeta en una situació pitjor que la que ocupaven abans de la crisi.
Les principals causes d’aquesta situació són la baixa fertilitat, nous fluxos migratoris i despoblament de l’àrea rural. I tots estan entrellaçats. Abans de l’esclat de la crisi, la immigració creixia i la natalitat i la mortalitat es van quedar més o menys en una bona situació. En canvi amb la crisi es va frenar la immigració i va començar un procés d’expulsió, no tant d’espanyols com d’estrangers”. Aquest procés s’ha revertit de nou. “Ara estem tornant a tenir un guany net”, és a dir, ve més gent de la que se’n va però els que tornen no són els espanyols que van sortir.
El retorn de la població estrangera aporta mà d’obra i augmenta la natalitat, però a la vegada es tem que es formin zones de risc d’exclusió en llocs urbans.
La immigració, a més, és imprescindible per enfortir la base de la piràmide d’edat, un ídol de fang que aprima per baix i s’enforteix per dalt. A més hem arribat al punt en què la gent ja es planteja que és millor no tenir fills.
El despoblament de les àrees rurals d’interior comença a patir processos molt urgents ja que hi ha poques possibilitats de retorn. “Ni els espanyols ni els estrangers volen viure sense serveis, com supermercats, centres de salut o col·legis”, subratllen els geògrafs. “I sense mesures polítiques realment encaminades a revertir aquesta desertització, no hi ha solució”.
Judit Prat, 4t ESO
