Del dimarts 4 fins el divendres 7 de Juny els i les alumnes de l’Institut Badia i Margarit vam anar a la Vall d’Aran a fer el treball de síntesi (TdS).
Durant aquells 4 dies vam tenir l’oportunitat de gaudir de l’aire pur i fresc de la muntanya en bona companyia. Hem pogut fer llargues caminades, esports d’aventura, observar els animals del Pirineu en el seu hàbitat natural i, fins i tot, aprendre alguna paraula en aranès.
Al arribar, vam deixar les coses a l’alberg de Salardú, vam dinar ràpid i vam pujar al Pla de Beret. Allà vam fer una agradable caminada fins al Santuari de Montgarri, on ens vam poder fer una remullada molt refrescant a la Noguera Pallaresa.
L’endemà, després d’una nit mogudeta, uns núvols grisos auguraven el què seria un dia passat per aigua. Tot i així, res no ens va fer decaure els ànims, vam agafar l’autocar i vam anar a l’Aran Park. Allà vam tenir l’oportunitat d’observar animals com cérvols, daines, cabirols, llops, llúdrigues i el gran ós bru del Pirineu. A la tarda vam anar al parc d’aventura on ens vam separar en dos grups. D’aquesta manera uns ens vam posar el neoprè per entrar a les aigües gelades del Garona mentre els altres gaudien d’un circuit de tirolines. El ràfting sembla complicat, però en realitat, el més complicat és posar-se el neoprè. Tot i acabar ben xops per la pluja ens ho vam passar pipa!
Dijous va ser un gran dia. Ens van venir a buscar a l’alberg uns guies de muntanya molt simpàtics i ens van acompanyar durant tota la ruta fins els llacs de Bacivers a 2300m d’altura. Pel camí vam veure una salamandra, símbol de la poca contaminació d’aquell ecosistema, i algunes marmotes. Per si no n’hi hagués prou a la part més alta i durant bona part de la baixada vam xafar neu i no ens vam poder estar de llançar-nos algunes boles. Les emocions del dia no havien acabat, tots i totes estàvem nerviosos i impacients pel gran sopar de gala. Després de sopar ben acompanyades vam acabar la nit movent l’esquelet a la pista de ball, tot i que alguns problemes tècnics ens ho van posar difícil.
Per acabar la setmana, divendres vam tornar al parc d’aventures on ens vam intercanviar les activitats, aquest cop sota un sol radiant. Després de dinar, exhausts i feliços vam agafar l’autocar de tornada. Després d’alguna pel·lícula, molta música i una parada plena de gelats vam donar per acabat el nostre TDS.
Han estat uns dies intensos i plens d’emocions on hem tornat més unides que mai! Quan hi tornem?
