Teatre de l’absurd a l’optativa de Teatre

Des de l’assignatura de Teatre de 3r hem fet una activitat sobre el teatre de l’absurd. El teatre de l’absurd va sorgir després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), en una època d’extrema duresa i davant la necessitat d’un espai per reflexionar. Tal i com explica el seu nom està constituït de situacions absurdes en què fan riure l’espectador de l’absurditat d’un tema, també s’ha de tenir en compte que eren temps de molta penúria i insatisfacció. El fet és que a la classe de la Núria i la Carme vam treballar aquest tipus de teatre. Va ser una activitat lúdica que ens va ensenyar un altre punt de vista de fer teatre i una part de la història del teatre. Al s XX, els autors teatrals van començar a aglutinar-se sota l’etiqueta de l’absurd com una forma d’acord enfront de l’ansietat i el dubte enmig d’un univers inexplicable i van recaure en la metàfora poètica com un mitjà de projectar els seus estats més íntims. És per això que les imatges del teatre absurd tendeixen a assumir la qualitat de la fantasia, el somni i el malson, sense interessar-se tant per l’aparició de la realitat objectiva com la percepció emocional de la realitat interior de l’autor. Quan vam treballar aquesta modalitat de teatre hi havia gent que es queixava ja que per ells l’escrit no tenia cap sentit i el problema és que no entenien que justament d’això tracta el teatre de l’absurd. Finalment ens va agradar molt fer aquest tipus de teatre.

Lluc Antolín, 3rC