Per a aquells que no vau poder assistir a la cerimònia de graduació i comiat de 4t, us deixem els discursos per si els voleu llegir (o rellegir, aquells que sí que els vau escoltar):
Discurs de Clàudia Roldán i Eduard Vilaseca, delegats de 4t ESO
La vida és així, plena de principis i de finals, que alhora són principis d’una altra cosa, i així un va creixent i madurant.
Molt bona nit a tothom!
Com a delegats de 4t d’ESO representem a aquesta promoció.
Avui tanquem una etapa de la nostra vida. En aquests quatre anys hem presenciat vivències agradables però d’altres que no tant. Tot i això totes han estat importants i ens han fet crèixer.
Amb el temps, recordarem amb enyorança i amb tendresa les anècdotes amb companys i professors, els treballs i els examens, les tutories, i tantes d’altres activitats que ens han ajudat a que aquests anys siguin una etapa entranyable.
Tot i haver començat del no res amb unes instal·lacions pobres i poc dotades de material; amb esforç i constància hem pogut sortir endavant i fer que això sigui com una gran família.
Volem donar les gràcies a l’AMPA que ha facilitat aquest procés amb dedicació.
Agraïm a tots els professors que ens han acompanyat i ens han fet aprendre no tan sols en l’àmbit educatiu sinó en la vida. Ens han ajudat a saber com prendre decisions complicades i resoldre conflictes del nostre dia a dia.
Tots recordarem els petits moments que fan les vostres classes tan característiques. I crec que mai oblidarem les caminades a Montserrat, o aquests sopars de gala tan especials que anys enrere creaven nervis, les grans organitzacions teatrals, com sona l’eso, caixaescena, la quantitat d’origamis que arribem a fer, les festes de nadal que seguim celebrant tot i ser grandets, i moltes altres coses que fan diferent aquest centre.
Des d’aquí volem anomenar al Jordi Payró que també tanca una gran etapa de la seva vida. I sempre recordarem amb alegria el seu bon humor pels passadissos, però amb no tanta les seves dures classes.
Els nostres camins es separen però mai oblidarem aquestes persones que han format part d’aquesta etapa.
Molta sort i fins sempre!
Discurs Maria Macià i Codina, tutora.
Benvolguts,
El temps de les lliçons s’ha acabat. Ara ens toca dir-vos adéu i desitjar-vos el millor per l’etapa que comença. També és el moment de donar-vos les gràcies. Ensenyar és un procés que va en totes dues direccions. Nosaltres també aprenem cada dia, amb cadascun de vosaltres. Ens quedem per sempre el record del temps que hem passat plegats, que és molt, i de tot el que hem après junts, que també és molt.
El món que us espera no és perfecte, i nosaltres no el podem canviar per posar-vos les coses més fàcils. Tot el que podíem ja ho hem fet: us hem ajudat a fer la maleta que us acompanyarà en el viatge que esteu a punt d’emprendre. A dins hi hem posat música, matemàtiques, teatre, ciència, debat, robòtica, lectura i mil coses més. Vosaltres també l’heu omplert, aquesta maleta: hi heu posat esforç, constància, confiança i superació. I així, amb l’equipatge a punt, comença el viatge. Esperem que sigui ben feliç i profitós. Us desitgem tota la sort del món en tot allò que emprengueu.
Com que els professors som molt de donar lliçons, un darrer consell: Feu el que el cor us digui, confieu sempre en vosaltres i mireu sempre endavant.
Acabo amb uns versos de Miquel Martí i Pol, que com que era poeta s’explicava molt millor que jo:
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Moltes gràcies.
Maria
Discurs Pep Llohis i Canals, tutor.
Escric aquestes paraules després de compartir uns fantàstics i inolvidables dies a Praha amb molts de vosaltres.
Abans de continuar el discurs, m’agradaria que em permetessiu demanar disculpes pels múltiples errors que hagi pogut fer durant aquests 4 anys. Només s’equivoca qui ho intenta i jo, amb més o menys encert, he intentat educar-vos i ensenyar-vos de la millor manera possible, formant-me i sortint en tot moment de la meva zona de comfort. Els errors sempre són una font d’aprenentatge, estic convençut que gràcies a ells i les vostres correccions jo també he après molt. Així que no deixeu mai de buscar múltiples solucions als problemes que us plantegi la vida i no tingueu por d’equivocar-vos, l’error és part de l’aprenentatge.
Us he donat diverses matèries (tecnologia, tecnologia amb anglès, mecanografia, cultura de les religions, informàtica, informàtica en anglès… i fins i tot matemàtiques!) i en totes elles he intentat transmetre els coneixements que tinc de la manera més fàcil possible, a vegades amb èxit, a vegades amb menys sort.
Però per sobre de qualsevol matèria i contingut, m’agradaria que durant aquests anys hagueu après a ser millors persones, millors ciutadans. A deixar de ser adolescents passius per passar a ser ciutadans actius que es qüestionen tot el que se’ls hi diu.
Qüestioneu, qüestioneu-vos totes les coses, per absurdes que puguin semblar, feu-vos preguntes de per què passen les coses que passen.
No deixeu mai d’escoltar als altres, a fer l’esforç d’entendre i respectar les diferències, justament aquestes són les que sovint ens fan millors.
Respectar als altres, tan fàcil de dir i tant difícil de fer…
Recordo perfectament la majoria de les vostres cares de timidesa i por els primers dies del primer curs al BiM, l’any 2015, així com també el meu primer dia a l’institut coneixent al Xavi. El Xavi, el professor de socials, el secretari, però sobretot l’amic i company inseparable de llargues caminades i múltiples sortides (juntament amb Margarita, Tomàs i l’útlim fitxatge, el BIMET). De por no sé si us n’hem fet mai però d’estones de riure n’hem tingut moltíssimes.
Durant aquests 4 anys amb vosaltres ens n’han passat de tots colors i estic convençut, perquè ho veig en cadascun de vosaltres, que heu après molt però no m’equivoco en dir que probablement haguem après tant o més nosaltres com a centre.
L’institut cada dia és millor gràcies a vosaltres, sense vosaltres i les vostres famílies, aquesta realitat no hauria estat possible. Les primeres passes van ser vostres i vosaltres heu estat els exploradors d’un munt de viaranys que hem descobert plegats, confiant en un projecte i uns professors que us guiessin.
No ha estat un camí a cegues, a cegues només és el camí que fas amb els ulls clucs, que no et prepares ni preveus escenaris múltiples i canviants. Tot el professorat, amb la Judit com a directora i el molt estimat Jordi al capdavant, s’ha preparat i esforçat per tal de sortejar els entrebancs que han anat sortint pel camí de la manera més fàcil possible. Però sí, el camí a la vostra Ítaca, ha estat llarg, ple d’aventures i també de coneixences.
Crec que puc afirmar amb tota rotunditat que el Badia i Margarit s’ha convertit per a tots nosaltres i vosaltres, en la vostra família. Sabeu que hi tindreu sempre les portes ben obertes i us rebrem amb una gran abraçada.
Gràcies per regalar-me el plaer de ser el vostre tutor de 4t, sí, ja sé… hauria de dir 4t B però la veritat és que us he estimat i us estimo a tots igual.
Recordeu, el futur està a les vostres mans.
Moltes gràcies
Pep
Discurs Judit Serra i Morera, directora.
Avui acomiadem la primera promoció de l’institut, però aquest comiat no és un adéu, és un gràcies.
Gràcies per haver confiat en nosaltres, gràcies per la setmana de la ciència, gràcies per cada vegada que hem hagut de castigar la pilota sense pati, gràcies pel dia Badia i Margarit, gràcies pel dia Roald Dahl, gràcies per totes les vegades que hem anat a tocar a escoles i casals d’avis, gràcies pel primer Com Sona l’ESO, gràcies per dos CaixaEscena, gràcies per la primera LegoLeague, gràcies pel primer mSchools, gràcies per tantes obres de teatre amb què ens heu fet plorar…
Gràcies per totes les pàgines escrites, per cada problema resolt, per cada quilòmetre que hem caminat plegats.
GRÀCIES, ara amb majúscules, per haver escrit quatre anys de la vostra història i els quatre primers anys de la història del Badia i Margarit plegats. Ha estat una gran sort tenir-vos d’alumnes d’aquesta primera promoció. Esperem haver estat a l’alçada de les expectatives.
Avui passem una etapa, sortiu de l’institut Badia i Margarit, però deixem la porta ben oberta perquè hi torneu sempre que vulgueu. Teniu tots i totes un gran potencial i unes magnífiques qualitats que estem convençuts que sabreu fer aflorar. Sigueu sempre optimistes i mireu endavant, no us ofusqueu en el que us costa o no va bé i busqueu els caminis del positivisme, del que feu meravellosament, del que us apassiona. Teniu la porta de l’institut ben oberta perquè vingueu carregats d’experiències boniques per explicar. Companys i professors estarem encantats d’escoltar-vos.
Us desitjo, de tot cor, que perseguiu incansablement els vostres sominis i que sigueu molt feliços en allò que feu.
De tot cor, gràcies per aquest quatre anys.
Judit
Tan sols gràcies!!