L’institut Badia i Margarit passa l’última nit i dia de curs pujant a Montserrat.
El dimarts 20 de juny, a les 20:00 un grup d’alumnes del BIM i alguns professors vam acomiadar el curs d’una forma molt original: vam portar el sopar, el sac de dormir i les màrfegues i ens vam quedar a sopar i a dormir a l’institut. Vam tenir temps per estar amb els mòbils –cosa que no passa havia passat mai-, parlar, jugar etc. Després vam sopar i seguidament vam tenir més esbarjo. Cap a les 23:00 vam preparar les màrfegues i els sacs de dormir i ens vam ficar cadascú amb els seus amics per grups i ens vam disposar al que havia de ser dormir, però dubtem que ningú dormís perquè era les nostres últimes hores de curs i estàvem emocionats. Cansat de tanta emoció i de no deixar-lo dormir, a la 1 el Xavi va decidir alçar-nos a tots.
A les 2 de la matinada es va unir a nosaltres un segon grup d’alumnes –els dormilegues que sí que havien dormit unes horetes a casa- i vam marxar cap a Montserrat guiats pel nostre professor de Socials, el Xavi, la Judit, la Xesca i el Pep, i també d’uns pares molt valents. La veritat és que tots teníem molta son ja que havíem dormit molt poc i que no sabíem massa on ens havíem posat quan vam votar l’opció de Montserrat, però les ganes d’arribar ens van vèncer i vam seguir caminant. Quan les forces defallien, algun professor ens animava i seguíem caminant. Una de les parts més divertides va ser quan vam encendre el lots frontals i vam anar per un camí molt abrupte i amb trams de difícil accés ja que era baixada i estava atapeït de troncs i pedres i era molt estret però, era clau per arribar a Montserrat. Després d’haver fet ja uns 15 km i veient a la llunyania les muntanyes de Montserrat i també l’institut (ja no hi havia volta enrere) vam arribar a Can Massana, on ens hi vam estar entre mitja hora reposant forces.
Tots estàvem exhausts pels quilòmetres que ja havíem fet i per això vam esmorzar i vam agafar forces continuar. Alguna fins i tot va fer una becaina. Aquí es van incorporar alguns alumnes, mares valentes i el Jordi, professor de matemàtiques. Van venir amb cotxes i plens de garrafes d’aigua per reomplir-nos les cantimplores i estar ben hidratats.
Seguidament vam seguir el trajecte cap a Montserrat. Vam estar dues hores i mitja caminant per un camí molt estret on anàvem d’1 en 1. Després d’aquestes dues hores i mitja vam arribar a l’ultima recta final per on passàrem per el costat de la carretera, vam parar una estona perquè allà, l’AMPA ens van donar pa amb xocolata per agafar forces per l’últim ascens. Mai un pa amb xocolata havia resultat tant bo. Quan ja vam arribar tots a dalt, després de 9h de caminar intensament, per fi havíem arribat i la satisfacció es va apoderar de nosaltres. Vam pujar a la plaça de Montserrat i ens van fer una foto de grup, ens vam desitjar bones vacances d’estiu, tot pensant que havia sigut un acabament de curs diferent.
Després de la foto, un autobús ens esperava per portar-nos, a tots profundament adormits, de tornada cap al nostre institut. Després de la caminada, alguns vam dormir dormir més de 20 hores.
Ara, ja sempre més podrem dir que hem anat a Montserrat a peu i que hem “dormit” al nostre institut. Per a tots va ser una experiència nova i única -no sabem quina més nova i més única, si pujar a Montserrat o “dormir” a l’institut-. Vam començar el curs amb la festa Roald Dahl i hem acabat a Montserrat, a veure el curs que ve què ens depara… Bones vacances!
Ona Salom López – Judit Prat Samsó
1r ESO – Institut Badia i Margarit
