LA HISTÒRIA DE MARIE HEURTIN
Fa unes setmanes vam veure la pel·lícula de La Història de Marie Heurtin a català. Al principi quan ens van dir sobre què tractava no ens va fer gaire bona impressió, però quan la vam acabar ens vam adonar que havia valgut la pena de veritat. 
La pel·lícula tracta sobre la història real d’una noia adolescent, la Marie, que va néixer cega i sorda. La seva vida és molt complicada perquè només reconeix a determinades persones per l’olor i el tacte. Està completament aïllada de la societat i no es pot comunicar amb ningú.
El seu pare és una de les poques persones que pot estar amb la Marie sense que ella s’escandalitzi. Intenta ensenyar-li modals, tot i que és impossible. Per tal que l’ajudin, la porta a un lloc amb monges, on n’hi ha algunes que són sordes, perquè l’ensenyin i l’eduquin. Al principi és impossible, ja que la Marie es comporta com un animal salvatge, perquè ningú mai li ha pogut ensenyar el que és correcte i el que no. Però a poc a poc, la monja Margueritte, després de molts esforços, aconsegueix comunicar-se amb la Marie i li ensenya el llenguatge de signes. La Marie acaba aprenent com fer les coses i com comunicar-se amb la gent del seu voltant sense tenir una conducta completament salvatge.
A tota la classe ens ha agradat molt perquè ens hem pogut posar en la pell d’algú que està completament aïllat i desplaçat de la societat. Ens ha servit per reflexionar i per fer-nos veure que de veritat hem de valorar més el que tenim.
La recomano molt perquè és una gran pel·lícula per iniciar un debat que pot portar a temes molt interessants. Es poden debatre i investigar moltes coses que apareixen a la pel·lícula i que donen peu a pensaments inquietants.
Ainara Pérez
Comentaris recents