El retorn d’Odisseu ha representat una gran, i alhora magnífica, feinada a molts nivells: vestuari, escenografia, perruqueria i maquillatge, organització, músics…, feines que us anirem presentat de mica en mica en diversos articles, presentant la visió de cadascuna de les múltiples parts d’aquest trencaclosques que és la nostra obra.
Comencem avui explicant-vos com s’ha treballat la presentació i la cloenda de l’acte, un acte molt especial per al nostre centre ja que l’hem aprofitat per reconèixer i agrair la tasca feta al Jordi Payró, que es jubila aquest final de curs.
El discurs l’hem treballat a les mitges hores amb el Biel i el Ferran, com a tasca de discurs escrit i oral. Vam començar pels agraïments fent una pluja d’idees i decidint què volíem agrair a cada professor. Després, vam comentar ràpidament l’obra i vam lligar petits fragments de l’obra amb els agraïments i, sobretot, amb el discurs per al Jordi Payró, buscant adjectius anomenats a l’obra i que poguessim aprofitar per descriure’l.
Una vegada escrit el discurs, el vam imprimir i vam començar estones i estones de lectura en veu alta i assaig: l’enginyós al principi era de tot menys enginyós, i el Departament d’Educació tenia variants múltiples… però al final, després de l’assaig del matí i resoltes les incidències amb el micròfon, vam pujar a l’escenari per presentar i cloure un dels moments més emotius de la història del Badia i Margarit.
Us en deixem els textos, per si els voleu llegir!
PRESENTACIÓ DE L’OBRA:
Agustí: Salue! Haec quae uideretis fabula Odissei est, magnus uir qui…
Ferran: Però què diu aquest erudit? Va va… que comenci l’obra.
Biel: Què t’empatolles tu ara? Que l’obra ja ha començat! O és que encara no has vist les grues i tota la pols que ens mengem al pati?
Ferran: Mira, saps què? que vingui la Judit i arregli aquest embolic d’obres… i ja de passada que vingui l’arquitecte també, i ens faci un teatre a l’institut nou perquè reOdisseu… aquí dins hi ha 150 adolescents, eh?
Judit Serra i Jordi Payró: Bona tarda i benvinguts de nou al teatre. Després de la superproducció Els pastorets del BiM, que comenci l’obra; de l’accèssit per l’obra de petit format Much Ado About Nothing; del Brundibar al Kursaal de Manresa i del Com Sona l’ESO a Castalla. I una vegada resoltes les explosions al taller celestial que han permès començar les obres del nou edifici, avui tornem a pujar a l’escenari amb El retorn d’Odisseu, una obra molt Badia i Margarit que, de la mà de la Núria Planell, torna a posar la meitat de l’institut a d’alt de l’escenari. Apagueu els mòbils i gaudiu-la, val molt la pena.
CLOENDA :
Ferran: Volem felicitar a tots els alumnes i professors que han fet possible aquesta magnífica obra: actors, músics, escenògrafs, maquilladors i perruquers i un llarg etcètera de persones…
Biel: Sembles l’erudit del principi. Vinga, al gra: Un aplaudiment per la parella d’artistes que tenen poders per fer dels alumnes, uns autèntics artistes, i que alteren el curs de la vida al Badia i Margarit, la Núria i el Pepe!
Ferran: I un fort petó per l’Anna Calzada, que ha fet una gran feinada de vestuari.
Biel: Volem també reconèixer a la nostra BiMescenògrafa, l’Aina, que és un cíclop dels cartrons, tot el dia amunt i avall.
Ferran: I els professors de l’escola de música, el Toni, la Laia i la Marta que ens han deixat bocabadats amb els violins.
Biel: Y otra parejita… la de castellano, la Inma i el Julián, que són els puntuals de l’obra.
Ferran: Ep! I el que més ens ha fet riure, el senyor del Sirtaki, l’Amadeu! Puja puja, però ballant, eh?
Biel: També a la Montse i a la Màgem, que repassen fins l’últim detall.
Ferran: I a les nimfes Raquel, la Maria i l’Alba que ens han maquillat i repentinat a tots. I al Jan, el tramoia!
Biel: Ep! I a la Judit, que gràcies a ella estem presentant tan bé tu i jo ara!
Ferran: I també volem agrair al Casal de Calaf que ens ha deixat un munt de trastos fantàstics per a l’obra.
Biel: I ara demanem la presència a l’escenari del Xavi, el Pep i la Judit perquè volem reconèixer de manera molt especial…
Ferran: a una persona, un home…
Biel: Odisseu?
Ferran: Nooo… un home molt i molt especial per al BiM
Biel: el que passa les actes a net i les penja al Drive?
Ferran: Mira, no sé si és el que passa les actes o el que recupera les contrasenyes! L’únic que sé és que és el més astut, enginyós i valent dels caps d’estudis del Departament d’Educació.
Biel: Ah, el Jordi Payró! Però no fa pas 10 anys que és al Badia i Margarit?
Ferran: Mira, eh? Va, Jordi Payró, puja a l’escenari abans no comenci el naufragi i caiguis presoner dels terribles nimfes del Badia i Margarit.
Xavi Patió, Pep Llohis i Judit Serra:
Jordi: avui et volem reconèixer, en primer lloc que, tot i ensumar-te alguna cosa, t’hagis deixat caure presoner de tants alumnes, professors i famílies que tant t’apreciem
Però sobretot volem agrair-te públimanet el teu bon saber fer, la teva dedicació, el teu treball incansable, la teva passió…
Passió per ensenyar, passió per aprendre, passió per les mates, passió per la lectura, passió pels alumnes, passió pels mestres, passió per les famílies, passió fins i tot per Esfer@, passió pel Badia i Margarit…
Sense tu, possiblement tots aquests alumnes no tindrien butlletí de notes demà…
Sense tu, el Badia i Margarit no hauria estat el que és.
Per tot, infinites gràcies de part de tots.
Els alumnes et lliuren un recull d’escrits, poemes, rodolins… que t’han estat escrivint aquests dies i també et volem fer un regal, com a centre. Un regal que esperem que t’agradi perquè no es pot canviar.
Encara et queden 9 dies per jubilar-te, però voliem fer-te el regal amb els alumnes, perquè ells han estat l’essència de tots aquests anys.
Discurs final de Jordi Payró:
Moltes, moltíssimes gràcies.
A vosaltres, alumnes.
A vosaltres, companys i companyes.
A les famílies.
Gràcies per aquests quatre anys meravellosos, amb un gran repte, que penso que ens ha il·lusionat a tots, que ha estat engegar i tirar endavant el BiM. I crec que, tots junts, hem fet un gran aprenentatge i un gran treball.
Permeteu-me alguna concreció:
– Moltes gràcies Judit-Xavi, Xavi-Judit, per la confiança que heu tingut amb mi, des del primer dia, des de l’inici del BiM.
– A tu, Ana, moltes gràcies pel suport incondicional que m’has aportat i, concretament en aquests quatre anys tan intensos.
Entraran nous alumnes, nous professors i professores, noves famílies, noves persones relacionades amb el BiM, i és feina de tots mantenir i traspassar l’esperit i els valors BiM. Mantenir les arrels, i millorar-les, continuar amb el projecte que tant èxit ha tingut i que ha fet que arribem al lloc on estem.
Gràcies per aquests quatre anys plens de reptes, d’ il·lusió i companyonia.
Gràcies família BiM
