El meu germà persegueix dinosaures, cinèfòrum sobre bioètica de la mà del Cicle Gaudí, amb la col.laboració de l’Acadèmia de cinema de Catalunya i la Fundació Víctor Grífols, el Cineclub de l’Ateneu i l’Ajuntament d’Igualada.
El dia 14 de maig, diferents classes de l’institut vam anar a veure una pel·lícula titulada El meu germà persegueix dinosaures, basada en la història real de Giacomo Mazzariol.
En Jack té cinc anys, dues germanes grans, i els seus pares li acaben de donar una gran notícia: tindrà un germanet, però a més… serà «especial». El Jack és molt feliç: per a ell, especial significa superheroi. Després del naixement s’adona que realment és diferent als altres, però no té superpoders: la realitat és que ha nascut amb síndrome de Down. I en Jack, per no quedar malament, amaga el fet de tenir un germà discapacitat, sobretot quan entra a l’institut, on coneix una noia molt maca, l’Ariadna. Ell se n’enamora bojament. La pel·li mostra que quan la gent va a l’institut vol quedar bé i que per això canvia. D’altra banda, el millor amic del Jack, en Vitto, el posa a ratlla cada cop que menteix a l’Arianna o tracta malament el Gio. Això li serveix per reflexionar i poder tenir una segona oportunitat sense avergonyir-se ni rebutjar el seu germà. En la història es veu l’evolució en el temps, és a dir, els personatges van creixent, i això és molt maco. Al final, acaben sent famosos amb els vídeos de YouTube.
En Gio, el nen amb Down, sempre estima i anima el seu germà, i els seus pares li donen suport fins i tot després de tot el que ha fet. Aquesta família sempre està molt unida, i ho decideixen tot junts. I el fet de anar al pàrquing a parlar sobre coses importants és una idea molt intel·ligent de part dels pares. A més dels amics i els pares, un personatge que crida molt l’atenció és la tieta Dolores, ja que sempre intenta ajudar en Jack amb els seus problemes a l’institut.
La pel·lícula ensenya que els nens discapacitats realment poden arribar a fer bastant encara que tinguin limitacions, com es pot veure en el tema de la música. També permet veure més de prop com es viu la situació amb un familiar amb síndrome de Down, com millora a poc a poc encara tenint algunes limitacions, com amb confiança arriba a anar sol del col·le a casa… Tot i que el film es centra molt en el punt de vista d’en Jack i com es sent, però en canvi mostra poc com es sent en Giovani respecte a la situació. Ja que tot i que és Down no li impedeix sentir diverses emocions i sentiments.
La pel·lícula també mostra com la societat encara rebutja la gent amb discapacitat, com la metgessa, que al principi de la historia diu als pares que si haguessin sabut abans que tenia Down haurien pogut avortar. Així, ens han fet veure que la societat d’ara no és tan receptiva amb les persones amb discapacitat com ens pensem.
Una altra cosa que explica la pel·li sobre la gent que té la síndrome de Down és que poden tenir molts problemes cardiovasculars i una esperança de vida més curta. És una pel·lícula molt educativa i entretinguda.
Aquesta pel.lícula i el posterior cinefòrum ens han fet reflexionar al voltant de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discpacitat i com, per exemple, hem de deixar de parlar de discapacitats / incapacitats, i usar formes ajustades a la realitat: persona amb discapacitat, alumne amb discapacitat, persona amb la capacitat jurídica modificada judicialment..
En conclusió, que mai ningú s’ha de amagar del que tens, que finalment la mentida no dura gaire i no serveix de res. No ens n’adonem però només pengem a les xarxes socials la part bona, la dolenta l’amaguem, i no hauria de ser aixins.
Com a alumnes volem agrair l’oportunitat que ens han brindat de veure una pel.lícula tan especial com aquesta en un espai com el teatre de l’Ateneu i després poder-ne parlar i compartir. Gràcies a l’Acadèmia de Cinema de Catalunya, a la Fundació Víctor Grífols, al Cicle Gaudí, al Cineclub de l’Ateneu, a l’Ajuntament d’Igualada i a tots els professors que van creure que era una molt bona opció fer classe al cinema. Esperem que hi hagi molts més dies de classe al cinema.
Un estudiant de 3r C intervé en el col·loqui, al final de la projecció
Article redactat de manera cooperativa pels alumnes de 3r C.
Comentaris recents