La tutoria és l’acompanyament educatiu que el professorat fa als joves en un centre de secundària. Tot i que hi ha una persona que té el càrrec de tutor o tutora en cada grup, aquesta funció és compartida per tot l’equip docent que té contacte amb cada estudiant i el seu objectiu és orientar-lo/a, tant a nivell personal o social com també en l’àmbit escolar o acadèmic. És molt semblant al suport i protecció que s’intenta donar als arbres joves quan se’ls planta enllaçats a un pal que, en jardineria, s’anomena precisament “tutor”.
A l’Institut de l’Alt Foix cada grup classe té assignat un tutor o tutora de grup, que fa una sessió setmanal d’orientació col·lectiva, i cada noi o noia té un/a tutor/a personal, que pot ser la mateixa persona que el tutor/a de grup o bé una altra (anomenada llavors cotutor/a) que fa l’orientació més individual i personalitzada (amb entrevistes amb l’alumne/a i la seva família).
Però la distància intergeneracional que hi ha entre professorat i alumnat fa que la confiança que es pugui establir no sigui mai la mateixa que la que hi pot haver entre companys i companyes i, per això, en molts centres educatius es planteja la tutoria entre iguals, amb la figura dels alumnes tutors/es, també anomenats “germans grans”. Es tracta d’estudiants de 3r o 4t d’ESO que tenen assignat/da un company/a de 1r o 2n i que sempre estan disposats a donar-li un cop de mà i aconsellar al “germà/ana petit/a” quan faci falta.
Tot i que no és ben bé el mateix, també té alguns punts en comú amb el projecte de “guaites” del programa educatiu “#aquiproubullying”, en què alumnat de nivells alts de l’ESO fa un servei a la comunitat tot vigilant que en els espais informals d’un institut (com el pati, a l’hora d’esbarjo, o els passadissos, en els canvis de classe) no es produeixin intimidacions, assetjaments, etc.
Finalment, a l’alumnat més gran sempre li ve de gust compartir moments amb el que acaba d’arribar a l’institut, i ho pot fer de formes molt diverses com preparant-li esmorzars per recaptar fons per als viatges de fi d’etapa, venent castanyes, organitzant xocolatades o, fins i tot, preparant-li algun ensurt com el passatge del terror que alguns/es estudiants de batxillerat van organitzar durant l’acampada que l’alumnat de 1r d’ESO va fer al nostre centre en la nit del 8 al 9 de novembre.
