La represa del curs escolar amb el nou any 2022 ha anat acompanyada d’un canvi molt sobtat de tendència pel que fa als contagis per Covid. Les classes es van iniciar amb un augment espectacular de casos positius (un 25% de l’alumnat i un 15% del professorat en tan sols tres setmanes) però la situació es va capgirar radicalment i, a partir de la quarta setmana, el nombre de positius va caure en picat.
Quan la situació causada per la pandèmia estava millorant, però, altres notícies han pertorbat el treball en els centres educatius: la sentència sobre el 25% de castellà, l’endarreriment en l’aprovació del nou currículum i l’avançament de l’inici del proper curs escolar. Més enllà dels recels generats per les incoherències entre la informació que es publica i la que es comunica directament als centres (no és el mateix dir que el departament d’Educació exigirà el nivell C2 de català entre el professorat que dir que el promourà; ni tampoc dir que es limita a acusar rebut de la sentència del 25% que fer-se responsable del seu compliment), l’important és valorar les implicacions educatives que tindrà cadascuna de les decisions que es prenen.
Pel que fa a l’inici del proper curs, en el cas dels instituts només s’avança tres dies (dos dels quals es compensen amb festius al llarg del curs) però això implica preparar l’arribada de l’alumnat amb tan sols quatre dies feiners. La possibilitat d’avançar la preparació abans del setembre no és realista ja que el professorat destinat per primer cop al nostre centre (un 30% enguany) no s’incorpora fins al dia 1 encara que se l’hagi nomenat abans. A més, en aquests quatre dies previs encara hi haurà exàmens de recuperació de 1r de batxillerat, reunions amb les famílies noves, professorat absent perquè participa a les proves de selectivitat, inici de permisos sense substitució, etc.
En qualsevol cas, el problema més difícil de gestionar és la implantació de la nova llei d’educació (la LOMLOE o Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació!) ja que estableix un nou currículum (les matèries i continguts que s’han d’impartir) amb una estructura flexible que cada centre ha de decidir parcialment. Quan estem arribant al final del segon trimestre, els decrets corresponents encara estan en fase d’esborrany tot i que el curs vinent ja s’hauran d’aplicar als nivells imparells (1r i 3r d’ESO i 1r de batxillerat) i planificar per a la resta de nivells. Per tant, durant el tercer trimestre caldrà estudiar la normativa que s’aprovi i prendre decisions complexes, com si es segueix treballant per matèries tradicionals (quines i quantes hores de cadascuna), si es fa per àmbits de coneixement o de forma interdisciplinària per projectes. Totes aquestes decisions requereixen un temps més llarg per valorar les diferents opcions, arribar a consensos dins de la comunitat escolar, escollir els materials més adequats i preparar les activitats corresponents, un procés que no serà possible fer correctament en un sol trimestre i a final de curs.
Per tant, la millora de la qualitat educativa que suposadament es busca serà difícil d’aconseguir a curt termini i probablement es quedarà “en vies d’assoliment”, la nova qualificació que es crea a partir d’ara i que pot servir per descriure un progrés real però també per dissimular amb un eufemisme una manca d’assoliment ben rotunda.
