Hola sóc en Dídac Vadell Moreiras, de 3r C.
El meu interès són els animals prehistòrics en general. En els meus posts parlaré sobre aquests animals prehistòrics, i tot el que els envolta. En aquest primer post parlaré sobre un animal prehistòric de cada tipus d’éssers vius, que abans existien però ara han desaparegut.
MAMÍFERS
Megacerops és un gènere extint de mamífers placentaris, brontotéridos que van viure a Amèrica del Nord i Àsia. Aquest gènere inclou al Menodus, Brontotherium, Brontops, Menops, Ateleodon i Oreinotherium, que abans s’incloïen erròniament en gèneres distints. Totes les espècies tenien un parell de contundents banyes (la grandària varia entre les espècies), els mascles tenien les banyes més grans que les femelles, un exemple de dimorfisme sexual. Mesuraven 2,5 m d’altura.
RÈPTILS
El iguanodont és un gènere amb dos, o possiblement tres, espècies de dinosaures ornitòpodes iguanodonts, que van viure a principis del període Cretàcic, fa aproximadament 126 a 113 milions d’anys, entre el Barremianes i el Aptianes, en al que avui és Europa. Iguanodont està a mig camí entre els primitius dels hipsilofodóntidos, bípedes i ràpids, i la culminació dels ornitòpodes en els dinosaures de bec d’ànec. S’han descrit moltes espècies de Iguanodont, datades des del Kimmeridgianes, a la fi del Juràssic, al Cenomanianes del Cretàcic Superior a Àsia, Europa, i Amèrica del Nord. No obstant això, des de la primera dècada del segle XXI es tendeix a reconèixer una única espècie, Iguanodont bernissartensis ben fonamentada, que va viure en el Cretàcic inferior d’Europa. La principal característica de Iguanodont són les seves grans arpes en els polzes, que van ser utilitzats possiblement per a defensar-se dels depredadors, combinades amb els cinquens dits prènsils llargs capaços de buscar menjar.
OCELLS
Gastornis és un gènere extint d’un gran ocell no voladora que va viure a la fi del Paleocè i l’Eocè durant l’era Cenozoica. Es pensa que aquest gènere albergava a tres o quatre espècies diferents, conegudes de restes fòssils incomplets, trobats a Europa occidental i central (Anglaterra, Bèlgica, França i Alemanya). Espècimens més complets són coneguts d’una quarta espècie d’Amèrica del Nord, la qual ha estat classificada amb anterioritat en un altre gènere, Diatryma. Molts científics consideren que Diatryma és tan semblant a les altres espècies de Gastornis que hauria de ser igualment inclòs en aquest gènere. Una cinquena espècie, també classificada prèviament en un altre gènere, és coneguda de la Xina.
AMFIBIS
Ichthyostega (GR. “peix amb sostre”) és un gènere extint de tetrápodo que va viure de finals del Devónico Superior durant l’edat del Fameniense, aproximadament fa 365 a 360 milions d’anys; va ser el primer tetrápodo basal a ser descobert.
Ichthyostega tenia ja potes amb set dits, en lloc d’aletes carnoses, a diferència de Tiktaalik; però probablement no les utilitzava per a desplaçar-se per terra, com es va creure inicialment, sinó que és possible que amb elles realitzarà un moviment com el dels amfibis i rèptils aquàtics per a desplaçar-se sota l’aigua, utilitzant les extremitats per a impulsar-se en els pantans, la qual cosa indica que segurament no vivia en terra.
INSECTES
Titanomyrma era un gènere de formigues fòssils gegants. L’última espècie a ser descoberta, T. lubei, va ser descrita en 2011, quan es va descobrir a Wyoming, els Estats Units un fòssil d’una formiga regna alada de 49,5 milions d’anys d’antiguitat de la grandària d’un colibrí. El fòssil és el primer cos d’una formiga trobat en l’hemisferi occidental. La presència de Titanomyrma a Amèrica del Nord és considerada una indicació del “primer dispersament a través de l’Àrtic per part d’un grup d’insectes termofílics”.1 Un altre fòssil del gènere, T. giganteum, és tant el fòssil com l’espècie existent de formigues gegants més gran del món.
PEIXOS
Mawsonia és un gènere extint de peix celacant pertanyent a la família dels mawsónidos i el més gran d’aquest grup, el qual arribava a mesurar fins a 6 metres de llarg.1 Va viure durant el període Cretàcic (Albiano i Cenomaniano, fa al voltant de 110 a 95 milions d’anys). Els fòssils s’han trobat a Àfrica i Amèrica del Sud. Mawsonia va ser descrita per primera vegada pel paleontòleg britànic Arthur Smith Woodward en 1907.
Espero que us allà agradat el post. Us contestaré en comentaris. Espero fer més aviat! (:
És molt interessant Dídac. M’he quedat ben parada en veure el tamany que podien tenir els ocells!
sí, el ocells eren molt grans i n’hi havia de més grans: el gastornis era uns del mitjans i el titanis era uns del més grans
És un tema interessantíssim. Em passaria hores llegint sobre animals extints. És molt curiós veure com de grans eren els avantpassats d’alguns animals d’avui dia, però també hi ha casos en els quals és al contrari: per exemple, l’Eohippus (en grec: cavall de l’alba) era un avantpassat dels cavalls, però era molt més petit, apenes mig metre d’alt.
Tant de bo facis un altre post semblant, Dídac!
hola Santiago, gràcies pel comentari i el cavall de l’alba i penso que era així de petit perquè vivia en una illa perquè fos així de petit; i l’altre animal que va fer el contrari va ser el Josephoartigasia monesi era molt gran, pesava una tonelada i era familiar del capibara però era quasi com un humà!