“Pare, digueu-me què li han fet al riu, que ja no canta”. Aquesta Setmana de la Ciència, dedicada a la sostenibilitat – estigueu atents a la xarxes, que anirem publicant les activitats programades per a cada curs – començarem el dia amb la cançó de Joan Manuel Serrat, versionada per Sau.
La preciosista The world to come, de Fredrika Stahl, ens fa mirar l’enrenou que hem causat al planeta. Look at the mess you’re in i iniciem la segona sessió de la jornada lectiva.
Primer i segon d’ESO sortiran al pati amb l’acompanyament de la cançó més “karaokera” de la jornada: “No ens desdibuixeu”, feta pel Petit Taller de Cançons, ens obre la porta a l’esperança: Encara hi som a temps.
We love the earth, it is our planet, ens diu Lil Dicky, amb col·laboracions de Justin Bieber i d’Ariana Grande, Ed Sheeran i Katy Perry, entre molts d’altres. Un tema -amb vocació de ser el nou We are the world- que resulta molt atractiu, un cop vençudes les reticències inicials.
The Ramones versionen Louis Armstrong i el seu What a wonderful world perquè els grans de la casa surtin al pati. El matí avança i Macaco, amb el seu eclecticisme estilístic habitual, ens fa entrar en el cicle vital de la mare terra i de les generacions que ens anem passant el relleu: Mama tierra per iniciar la tercera sessió i traspassar el testimoni de la responsabilitat de tenir cura de la Gaia que ens acull.
La versió més cool del Capità Enciam s’encarna en Jack Johnson, un ex surfer que ens recorda les tres R – The 3 R’s i ens fa iniciar la quarta hora.
Anem al descans convençuts que En tu interior está la solución de salvar lo bello que queda. Mago de Oz, La costa del silencio, va ser composta per recordar el vessament de cru del petrolier Prestige davant la costa gallega..
Tornem del pati amb l’Ska de la tierra, de l’extremenya d’origen valencià Mari Nieves Rebolledo. La Bebe ens adverteix que no hi ha respecte per l’aire net, ni per la terra, ni pels germans.La cançó s’accelera en un símil de la pressa que hi ha per arreglar el desastre climàtic.
Encarem la darrera hora amb pop lleuger per sacsejar la consciència: Green team, amb el seu tema Les enfants du monde, ens interpel·la: Quin món els deixem, als nostres fills?
Joan Dausà ens convida a marxar cap a casa amb la pilota al nostre teulat i la porta oberta al canvi: Hi ha d’haver Una altra manera de viure.
