Quan parlem de metacognició ens referim a tot allò que ens permet reflexionar sobre el conjunt de processos mentals referits al mateix pensament; és a dir, pensar en com pensem. Si extrapolem aquesta mecànica a l’àmbit educatiu, parlem de metacognició quan un alumne pren consciència dels processos mentals que intervenen en el seu aprenentatge i que li permeten autoregular-se. Dit d’una altra manera, pensar en com aprèn i, en conseqüència, aprendre a aprendre.
Més enllà del propi aprenentatge i la reflexió explícita sobre l’aprenentatge, la metacognició a l’aula ens permet dotar d’estratègies per planificar, supervisar i avaluar els aprenentatges; buscant que l’alumnat guanyi autonomia.
Tot plegat són un seguit d’estratègies que s’emmarquen dins el concepte de la metacognició i l’autoregulació. Amb el propòsit d’aprendre i rebre formació sobre aquest àmbit, des de l’Institut Ticeris vam presentar-nos a la 2a edició de la Convocatòria EduCaixa (2024-25) amb el projecte “Llengües i metacognició”. Després de passar el procés inicial de selecció, al llarg d’aquests dos cursos hem participat en dues jornades formatives presencials (a Madrid i a Barcelona) i en diverses mentories en línia, que ens han servit per desenvolupar el nostre projecte. A la formació cal sumar-hi una dotació de 5.000 € atorgada per la Fundació La Caixa que ens ha permès actualitzar els materials didàctics que facilitem a l’alumnat.
En la fase inicial del projecte, liderada per tres professors de llengua i dues orientadores, el propòsit va ser introduir la reflexió metacognitiva en les assignatures de llengua catalana i castellana de 4t d’ESO. Aquesta fase, que va finalitzar el juny passat, ha donat pas a una segona fase en què pretenem expandir progressivament el projecte en altres cursos i matèries. De moment, aquest curs s’ha començat a implementar al català de 3r d’ESO i Batxillerat i a les socials de 1r d’ESO; amb la idea d’escampar-ho com un gota d’oli per la resta de matèries i cursos.
Per tal d’evitar que projectes d’aquest tipus quedin en paper mullat, és molt important trobar evidències que permetin avaluar el projecte i establir punts de millora. El rerefons d’un projecte d’aquesta índole és millorar el rendiment dels estudiants i, conseqüentment, del centre. Per comprovar-ho, hem analitzat dos indicadors. Per una banda, les proves diagnòstiques que realitzem al nostre alumnat a principi i final de curs. Els resultats són clars: a català, els resultats milloren 1 punt, mentre que a castellà ho fan 1,4 punts al llarg d’aquest període. D’altra banda, les proves de Competències bàsiques del darrer curs, de nou ho corroboren: els resultats obtinguts en les dues llengües se situen per sobre la mitjana catalana i per damunt dels obtinguts el curs anterior en el nostre centre (quan encara no s’havia introduït la reflexió metacognitiva a l’aula).
