Una representació de l’equip que lidera el projecte de reflexió metacognitiva s’ha desplaçat els dies 7 i 8 d’octubre, a Madrid per assistir a la jornada inicial de la Convocatòria EduCaixa 2024. El nostre projecte, un dels 100 seleccionats d’entre els 469 que s’hi van presentar, pretén incorporar la reflexió metacognitiva en els materials didàctics de llengua catalana i castellana de 4t d’ESO. Aquest és el punt de partida d’un projecte que, sota la tutorització del comitè científic d’EduCaixa, es propagarà en els pròxims mesos entre altres matèries i cursos del nostre institut.
A grans trets, la metacognició aspira a reflexionar sobre com pensem. Concretament, en l’àmbit educatiu, ho enfocaríem a pensar en com aprenem. Aquesta és la fita que ens hem plantejat des del grup impulsor del projecte, format per representants dels departaments de llengües i d’orientació. Ja des d’aquest curs, els materials de llengua compten amb activitats que, classificades en 5 eixos metacognitius (consultar la imatge a sota), plantegen a l’alumnat tasques i reflexions sobre el procés d’aprenentatge. A grans trets, pretenem que l’alumnat valori què se li demana en cada moment i quin és el pla que ha de seguir per dur-ho a terme. A tall d’exemple: abans d’explicar l’oració composta (i, per tant, de refrescar tots els coneixements rebuts al llarg dels primers tres cursos d’ESO), es demana a l’alumnat que pensi en tot allò que recorda d’aquest tema, que ho posi en comú amb el company/a i que ho ordeni en forma d’esquema. Un altre cas, seria la reflexió que se’ls va plantejar sobre els nous canvis aplicats amb l’actualització de la noves gramàtiques del català i del castellà en els sentit de veure si els facilita, o no, la comprensió i l’anàlisi d’aquesta.
La formació al CaixaForum de Madrid, que s’ha allargat durant dues jornades carregades de conferències i tallers, ha servit per conèixer de primera mà exemples i experiències d’altres projectes ja aplicats en centres educatius. Un dels aspectes més repetits al llarg de la jornada inicial ha estat la importància d’obtenir evidències científiques que marquin el camí a seguir. En conseqüència, abans d’implementar qualsevol projecte, cal definir clarament quins són els objectius, els indicadors o els instruments per recollir dades i informació. Aquesta serà la següent fase del nostre projecte, en la qual definirem les etapes d’inici i de planificació, partint de preguntes com: què implementarem, com, amb qui i per a què.
Pel que fa a la part final del procés metacognitiu, l’explicació de «l’escala de la metacognició» ens permetrà ampliar la reflexió que demanem a l’alumnat. Aquesta s’estructura en 5 passos: què he après, com ho he après, quines habilitats he millorat, per a què m’ha servit i per a què em pot valer.
En paral·lel, s’han abordat aspectes com les rutines de pensament creatiu i crític o les condicions necessàries per aconseguir un bon clima a l’aula, tot plegat englobat en «les rutines de pensament», un concepte desenvolupat per Mercè Casamor, experta en innovació educativa, que conjuga estructures senzilles que es repeteixen i ajuden l’alumnat a aprendre a pensar, raonar i reflexionar.
I ara, què?
Després de la jornada inicial, el projecte entra en una nova fase, en la qual la mentorització i el seguiment per part dels tècnics de la Fundació EduCaixa marcarà els passos a seguir. Així, durant els pròxims mesos, s’acabarà de perfilar el projecte per, finalment, compartir-lo amb la resta del claustre (en un claustre pedagògic al mes de febrer). A patir d’aquest punt es buscarà la implicació d’altres matèries i cursos. El tancament de la convocatòria arribarà a la tardor del 2025, amb les jornades finals al CaixaForum de Barcelona.
