Probablement, aquest estiu haureu llegit als diaris que cada vegada són més els instituts que estan limitant del tot l’ús dels mòbils a les seves instal·lacions. Aquest també és el cas del nostre institut. Després de parlar-ne i reflexionar-hi, el claustre de professors ha decidit que el curs 2023-2024 no se’n permetés l’ús dins del centre.
Més enllà dels diversos informes que s’han publicat sobre com pot influir l’ús excessiu d’aquests aparells tant en els nens i adolescents com en els adults, el professorat de l’Intermunicipal hem constatat diverses conductes que ens han fet decidir. L’experiència viscuda els darrers cursos ens ha fet adonar de l’alarmant dependència dels nois i noies respectes dels seus telèfons, fins el punt que tot i que es raonés amb ells la necessitat d’evitar-ho, molts no se’n podien estar de fer-ne ús a l’aula. La pressió de recórrer al mòbil per veure si havien rebut missatges, per comprovar els likes o, en casos extrems, per rebre trucades i interrompre la feina de tot el grup, no permet concentrar-se ni seguir les classes d’una manera profitosa.
A banda de la raó anterior, també ens trobem que els ginys electrònics (mòbils i rellotges connectats a internet) s’han convertit en la versió contemporània del que sempre n’hem dit xuletes. En aquest cas la dependència fa que el mòbil substitueixi els coneixements i les pròpies competències per allò que de manera més o menys encertada es pugui trobar a internet o als documents prèviament guardats. Ens hem trobat amb casos d’alumnes que sabent que hauran de desprendre’s del mòbil durant els exàmens, en porten un altre d’amagat. És ben evident que si no els ensenyem a enfrontar-se a les dificultats de la feina o de la vida sense la crossa del mòbil, aquestes noies i nois mai no caminaran amb prou seguretat.
El mòbil ha estat també en ocasions l’eina que alguns han emprat per fer bulling a algun company o companya i per assetjar-los a totes hores dins i fora de l’institut. Tots sabem, perquè ho veiem a les xarxes, que el suposat anonimat que ens dona internet permet fer mal amb impunitat. Per tant, creiem que cal evitar, sobretot en el cas dels més joves, donar eines que puguin causar dolor. Cal educar-los en l’ús dels aparells electrònics, sí, però cal fer-ho també quan ja hi hagi una maduresa suficient per valorar què està bé i què no ho està. I ja sabem que pel que fa a les xarxes socials, sovint ni tan sols els adults en fem un bon ús.
Quan en parlem amb ells, molts alumnes reconeixen la forta dependència que pateixen del mòbil, tant pel que fa als jocs com a les xarxes socials. Alguns que han fet la prova d’activar l’aplicació que permet saber les hores de connexió, ens expliquen com sovint s’acosten i fins i tot superen les 8 hores diàries, i això no només són hores perdudes a l’institut, també són hores de son que no es dormen i hores de relació amb els amics, germans i pares que ja no es podran recuperar.
El mòbil s’ha convertit per molts adolescents en un objecte de desig exagerat, la qual cosa ha provocat que puntualment es produís algun furt amb tota la problemàtica associada a aquest fet o provoca, també, que molta part de la vida adolescent giri a l’entorn d’aquest aparell. Les conseqüències de tanta dependència són evidents: irritabilitat, alteracions del son, manca d’atenció, disminució del rendiment escolar o, com moltes vegades hem experimentat, una distorsió de la realitat que fa que tot allò que passi fora del mòbil sigui secundari i hagi d’esperar.
Tot i així, no hem de culpar els adolescents, en realitat ells són les víctimes més dèbils d’internet. Des de l’àmbit de la salut ja s’ha estudiat la causa de l’addicció als mòbils i, a més, alguns enginyers que treballen en el sector de les xarxes socials han dit obertament que cada vegada que rebem un reconeixement en forma de like o una visita o un reconeixement, es produeix en el nostre cervell una descàrrega de dopamina, un neurotransmissor que entre altres funcions té la de fer-nos sentir un plaer immediat i, en aquest cas, artificial i poc durador. És clar que ara que sabem això, també sabem que necessitarem molts likes per mantenir un cert estat de felicitat i per evitar la sensació de frustració que es dona si no en rebem.
I tornant al principi, el claustre del nostre institut ha decidit que aquest sigui un centre lliure de mòbils. Som molt conscients que no serà fàcil i que hi haurà d’entrada alguns conflictes, però també tenim molt clar que no podem eludir la responsabilitat d’ajudar els nostres alumnes i fer-los experimentar que poden viure la seva vida acadèmica i les relacions socials amb les companyes i els companys, a l’aula o al pati, sense dependre d’una addicció al mòbil que, construïda sobre les sensacions d’una falsa felicitat, els està prenent oportunitats i moltes hores de la seva vida.
